Text
March 14, 2012

22-03-12 #trinxat-#canallesca, presa 14

En aquesta ocasió el convidat especial és en Francesc-Marc Álvaro. Per si hi ha algú que no el coneix, en Francesc-Marc és llicenciat en Ciències de la Informació i ha treballat a l’Avui, al Diari de Vilanova, a El Mundo i, ara ja fa força anys, té columna diària a La Vanguardia.

Ha obtingut els Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret i el Premi Ibáñez Escofet. Col·labora, a més de a La Vanguardia, amb les revistes El Temps i Serra d’Or, i les ràdios RAC1 i Catalunya Ràdio. Ha publicat mitja dotzena de llibres entre els quals destaquen “Ara sí que toca! Jordi Pujol, el pujolisme i els successors”, “Els assassins de Franco” i el darrer acabat de sortir d’impremta “Entre la mentida i l’oblit. El laberit de la memòria col·lectiva”

Ah! Per cert, amb en Francesc-Marc parlarem al voltant de la situació general de Catalunya i prospectives pel 2014 sota el marc d’un bonic títol que és “El desempat Catalunya-Espanya”. Interessant, oi?

Tags: Francesc-Marc Álvaro trinxat canallesca Entre la mentida i l'oblit Catalunya 2014 Desempat Catalunya-Espanya

Photo
March 07, 2012
2 notes
Doncs apa, desprès del descans del mes de gener, ja tornem a ser…. a Tarragona. Destaca de tot el sopar, el concepte turisme Fordista que, amb una primera aproximació, seria aplicar el concepte Chain Production al turisme. Aquest cop hem estat a Tarragona, a l’Hotel Ciutat de Tarragona de la cadena SB que ens cedeix una habitació pel ponent o per aquells que venen de fora. L’equip de l’Hotel ens va preparar un sopar gama extra. Com a #trinxat-residents teníem als sospitosos habituals Ana Tarragona, Ernest Benach, Jaime Polo, Jaume Batista, Jordi Planas, Mar Camacho, Marc Arza, Xavier Fähndrich i Xavier Menduiña (teníem alguna baixa molt sibarítica ;-)). Com #trinxat-convidats moltes cares conegudes…. Angel Pérez Magrané de RAONIA, Anton Aymemí que és consultor en residus, Cecilia Bofarull de DOMO-A, Guillem Ramos-Salvat de delcamp.cat, Hildebrand Salvat de Gabinet Ceres, Ivan Rodon de Vilaniu Comunicació, Josep Maria Cartanyà director d’un IES i apassionat per la evolució humana, Josep Rodrigo cap de comunicació on-line de SB Hotels, Josep Ros de NCORA, Oscar Peris de Grup Micros, Ramon Masip de INFOCKET i Raül Franquet que es defineix com emprenedor. En Jose Antonio Donaire té un profund coneixement del fet turístic en el sentit més ampli que es vulgui entendre la paraula. Ell va començar aquesta presa del #trinxat dient que el turisme l’ha perseguit tota la vida, i tal i com vam poder comprovar, n’ha sabut treure partit ell i profit tot el sector. Ja en les presentacions de la taula ens adonem que, d’alguna manera, tots els presents ens dediquem al turisme, directa o indirectament, i es que aquesta terra, la nostra, a pesar de los pesares (o no) és turística des de fa molt de temps. Els turistes són operadors/consumidors de les imatges dels llocs. Durant el sopar a part de molts temes, van sorgir moltes reflexions i no només de turisme sinó també de 2.0, d’educació, de política, de país. Ens va explicar la seva experiència pilot i innovadora de l’assignatura #teet01, una assignatura impartida només per twitter i altres eines de les xarxes socials. Aquest “experiment” li ha ajudat a treure algunes conclusions com que en una assignatura així els alumnes poden anar a classe amb ordinador i utilitzar-lo per piular a l’aula, però també fora d’ella; que el futur passa per aprendre a treballar en xarxa, o que el paper del professor es pot convertir en el d’un coordinador, i això pot ser un primer pas en un canvi de model de formació. La microsegmentació de les motivaciones porta a una transformació simbólica del turismo En Donaire ens fa, també, un diagnòstic del canvi radical en el comportament dels turistes amb la irrupció de les xarxes social. Actualment els turistes comencen a parlar entre ells, el turisme és microsegmenta –teoria de la Long Tail- en motivacions múltiples i, a més, el turista vol deixar de ser “turista” i vol esdevenir un “turista no turista”, el que anomena una transformació simbòlica en busca de la autencitat. Les destinacions tenen la clau de l’èxit si saben declinar-se cap a la cultura del turista, especialment les d’interior on una adequada fixació de valors que pivoti al voltant de paisatge- identitat- productes d’una forma creativa i innovadora pot fer que tinguin o no un lloc en el mercat turístic. Això sí, en Donaire ens emplaça a aprofitar la informació que els turistes pengen a les xarxes per gestionar les destinacions, però adverteix que que el turisme 2.0 és una bona resposta al turisme 1.0 però no un bon substitut al turisme actual. En resum, una nova presa del #trinxat on gaudit de nou d’un ponent d’altíssim nivell. Post escrit en col·laboració amb Ana Tarragona

Doncs apa, desprès del descans del mes de gener, ja tornem a ser…. a Tarragona. Destaca de tot el sopar, el concepte turisme Fordista que, amb una primera aproximació, seria aplicar el concepte Chain Production al turisme. Aquest cop hem estat a Tarragona, a l’Hotel Ciutat de Tarragona de la cadena SB que ens cedeix una habitació pel ponent o per aquells que venen de fora. L’equip de l’Hotel ens va preparar un sopar gama extra. Com a #trinxat-residents teníem als sospitosos habituals Ana Tarragona, Ernest Benach, Jaime Polo, Jaume Batista, Jordi Planas, Mar Camacho, Marc Arza, Xavier Fähndrich i Xavier Menduiña (teníem alguna baixa molt sibarítica ;-)). Com #trinxat-convidats moltes cares conegudes…. Angel Pérez Magrané de RAONIA, Anton Aymemí que és consultor en residus, Cecilia Bofarull de DOMO-A, Guillem Ramos-Salvat de delcamp.cat, Hildebrand Salvat de Gabinet Ceres, Ivan Rodon de Vilaniu Comunicació, Josep Maria Cartanyà director d’un IES i apassionat per la evolució humana, Josep Rodrigo cap de comunicació on-line de SB Hotels, Josep Ros de NCORA, Oscar Peris de Grup Micros, Ramon Masip de INFOCKET i Raül Franquet que es defineix com emprenedor.

En Jose Antonio Donaire té un profund coneixement del fet turístic en el sentit més ampli que es vulgui entendre la paraula. Ell va començar aquesta presa del #trinxat dient que el turisme l’ha perseguit tota la vida, i tal i com vam poder comprovar, n’ha sabut treure partit ell i profit tot el sector.

Ja en les presentacions de la taula ens adonem que, d’alguna manera, tots els presents ens dediquem al turisme, directa o indirectament, i es que aquesta terra, la nostra, a pesar de los pesares (o no) és turística des de fa molt de temps.

Els turistes són operadors/consumidors de les imatges dels llocs.

Durant el sopar a part de molts temes, van sorgir moltes reflexions i no només de turisme sinó també de 2.0, d’educació, de política, de país.

Ens va explicar la seva experiència pilot i innovadora de l’assignatura #teet01, una assignatura impartida només per twitter i altres eines de les xarxes socials. Aquest “experiment” li ha ajudat a treure algunes conclusions com que en una assignatura així els alumnes poden anar a classe amb ordinador i utilitzar-lo per piular a l’aula, però també fora d’ella; que el futur passa per aprendre a treballar en xarxa, o que el paper del professor es pot convertir en el d’un coordinador, i això pot ser un primer pas en un canvi de model de formació.

La microsegmentació de les motivaciones porta a una transformació simbólica del turismo

En Donaire ens fa, també, un diagnòstic del canvi radical en el comportament dels turistes amb la irrupció de les xarxes social. Actualment els turistes comencen a parlar entre ells, el turisme és microsegmenta –teoria de la Long Tail- en motivacions múltiples i, a més, el turista vol deixar de ser “turista” i vol esdevenir un “turista no turista”, el que anomena una transformació simbòlica en busca de la autencitat. Les destinacions tenen la clau de l’èxit si saben declinar-se cap a la cultura del turista, especialment les d’interior on una adequada fixació de valors que pivoti al voltant de paisatge- identitat- productes d’una forma creativa i innovadora pot fer que tinguin o no un lloc en el mercat turístic.

Això sí, en Donaire ens emplaça a aprofitar la informació que els turistes pengen a les xarxes per gestionar les destinacions, però adverteix que que el turisme 2.0 és una bona resposta al turisme 1.0 però no un bon substitut al turisme actual.

En resum, una nova presa del #trinxat on gaudit de nou d’un ponent d’altíssim nivell.

Post escrit en col·laboració amb Ana Tarragona

Tags: turisme turisme fordista Jose Antonio Donaire trinxat microsegmentació turística teet01

Text
February 06, 2012

16-02-12 #trinxat, presa 13

En Jose Antonio Donaire es descriu com a geògraf i viatger i com a tal, segons les seves pròpies paraules “És algú amb una crisi d’identitat molt acusada, que ha d’explicar sempre què és i qui és; i a més ha de memoritzar totes les capitals del món per a no fer el ridícul quan juga al Trivial”.

Professionalment es dedica a estudiar el turisme, tant és així que el van nomenar director de l’Escola Oficial de Turisme de Catalunya. Actualment, dirigeix l’INSETUR i dona classes a la Facultat de Turisme de la UdG.

Va iniciar la seva travessa política com a regidor de Sant Feliu de Guixols per acabar esset diputat pel PSC al Parlament de Catalunya. El seu comiat de la política activa va ser, sense dubte, el primer comiat polític 2.0 de la història on ciutadans i companys de Parlament li agraien la feina feta. Manté actiu el blog De bat a bat a més de ser usuari intensiu de xarxes socials.

Tot i això, es declara més amant de les experiències 1.0 que les 2.0. Nosaltres també, per això fem el #trinxat.

Tags: turisme geògraf de bat a bat trinxat Jose Antonio Donaire

Video
January 04, 2012

Sogna fiore mio, sogna e riposa,

Chiude sta vocca che pare na rosa.

Sogna e chiude gli occhi tunne tunne,

Ca quanne sogni tu sogna gliu munne.

 

Chiude gli occhi e nun parlare,

Sogna gliu funne di gliu mare,

Chiude gli occhi e nun avè paura,

Sogna nu munne fatta a sunature.

 

Sogna lu ventu e sogna la tempesta,

Sogna gliu mare e sogna la foresta,

Ca la musica de st’organetto

te riempe ‘ncore e te scaveta ‘mpette.

 

E raziulella mia nun parlare,

Nun”è cchiù tempe ‘de rifiatare,

Oggi hai finite de disperare,

Dopedimani jamma a faticare

 

Ch gl’amma da fare nu gran castelle,

Piene de tante cose belle,

Gl’amma da fare d’ore e d’argente,

c’hanna abitare tutta la gente.

 

E ogni jorne sarà allegria,

E ci sarà pure mamma mia,

E la fatia nun sarà cchi’ù amara,

Pecchè saremo allora tutti quanti uguale.

 

Sogna fiore mio sogna e riposa,

St’occhi toi so’ comme li rose,

Sogna tutti sti cose belle.

Gliu cielo, gliu mare e tutte li stelle,

 

E sogna sogna e nun tardare.

E falla subito reposare,

E scegne sogne e se non vo’venire,

Co chesta musica falla addormire.

Tags: Lidia Pujol Dani Espasa La Cerimònia de la llum Iaie Els amants de Lilith Música tradicional Sogna fiore mio El Candil