#trinxat

24-05-12 #trinxat, presa 16

Thu, 17 May 2012 10:55:51 +0200

En aquesta ocasió la convidada especial és Dolors Reig. Na Dolors Reig és psicòloga social i editora del bloc El caparazón, espai de referència i entre els més rellevants sobre educació, innovació social, Internet i xarxes socials. És docent a diverses universitats i escoles de negoci (UOC, ESIC, IEBS) i és conferenciant habitual en congressos. Col·laboradora habitual en medis de comunicació parlant sobre la societat del coneixement (TV3, Cadena Ser…). Na Dolors Reig ha publicat recentment Socionomia, un llibre sobre la sociabilitat augmentada i els canvis socials que vivim amb Internet.

Amb ella parlarem sobre la psicologia del nou “individu connectat” que ha canviat a partir de l’experiència de participació a Internet i ha après actituds i valors que després traslladarà a la realitat. Els moviments socials del 15M, indignats, occupywallstreet i les revolucions àrabs s’expliquen des de la psicologia social, amb conceptes com els de dissonància cognitiva o empoderament…

Si ens portem bé, potser fins i tot ens donarà la pista de com educar aquest nou individu connectat… Ambiciós, oi?

Doncs au, ja tenim el segon #trinxat de la primavera...

Tue, 08 May 2012 19:12:44 +0200

Doncs au, ja tenim el segon #trinxat de la primavera corresponent al mes d’abril absolutament superat. Com no podia ser d’una altra forma, el Círcol de #Reus ens ha acollit de forma extraordinària, i no podem més que agrair a l’equip d’en Jaume Batista i a en Quim Sentis, que ens facin servir com a casa. Aquest cop no destacaré res del sopar, tot i que hi ha molt per remenar, però és obligat agrair a en Pep Baiges la organització d’un acte com els “Premis Enganxen del Món de Reus”. Entre altres il·lustres, una molt bona colla de #trinxetaires van sortir premiats @marcarza, @lluisgibert, @gemmatorrents, @lluispalleja, @debonmati, @ramossalvat i @amiplim. #GRÀCIES PEP… BAIGES, NO GUARDIOLA!! (#elnostruPep).

Com a sospitosos habituals teníem a una bona part de l’equip de #trinxat-residents Ana Tarragona, Ernest Benach, Gemma Torrents, Jaume Batista, Jordi Planas, Lluís Pallejà, Mar Camacho, Marc Arza, Xavier Fähndrich i Xavier Menduiña. Com http://www.twitter.com/ algunes cares conegudes, i algunes de noves… Hildebrand Salvat de Gabinet Ceres, Jesus Ferré de ICONALAB, Josep Maria Cartanyà director d’IES, Joan Ramon Guillén de ALSYS, Lluís Gibert advocat irreductible, Mercè Loperena cantant, Ramon Ferran catedràtic de llatí i Toni Moreno de la URV. Posats a destacar algun aspecte del sopar, faré meva la frase d’en Salvador Mestre “Està clar quina és la baula perduda entre el mico i l’home… som nosaltres!!!”.

Després d’una sèrie de transparències on ens va quedar clar que bàsicament l’ésser humà és una bèstia que necessita el suport d’imatges per definir (i eventualment reforçar) el seu comportament simbòlic. D’aquesta forma, en Ramon Viñas ens va deixar clavats a la cadira amb una sèrie d’afirmacions de difícil discussió. Cal puntualitzar que el fet de ser arqueòleg li dóna a en Ramon una perspectiva temporal força diferent a la nostra… quan ell diu “en aquest moment” està parlant d’una franja de temps que s’estén des de la edat del bronze fins als nostres dies (això és més o menys 4000 anys).

Hi ha una sèrie d’elements simbòlics que es repeteixen a la història

Com a introducció en Ramon ens va fer un repàs per diferents elements que es van repetint de forma sistemàtica: el fet que del naixement a la mort l’ésser humà va evolucionant per una sèrie de ritus de pas (bateig, fer-se adult…); la existència d’una sèrie de creences que doten de contingut al comportament simbòlic (dur arracades, pintar-se els llavis…); la figura de l’especialista ritual que lidera i, sovint, posseeix sense compartir el coneixement de la resta dels elements (xamans, capellans…); els llocs sagrats on s’executen els comportaments simbòlics (balmes o accidents naturals, monuments megalítics tipus Stonehenge o similar, piràmides, catedrals de qualsevol religió…) i que habitualment acaben esdevenint llocs on s’acaba menjant i bevent… un altre exemple de lloc sagrat és allà on s’enterren els nostres morts, en general l’inframón, que serveixen per a entendre el comportament simbòlic dels vius.

Els arqueòlegs destrueixen el llibre on llegeixen el comportament simbòlic

Altres aspectes importants en la simbologia són per exemple el color o la escarificació, que avui en dia anomenaríem “tatoos”; la importància de les experiències psicotròpiques basades en el ritme o el ball, sigui amb la utilització o no d’ajudes externes, tenen el significat de portar-nos a un punt que ens fa recordar el ritme del cor quan som un fetus al ventre de la mare; les màscares que, a l’igual que determinats bolets, serveixen per a establir una comunicació, mitjançant estats modificats de la realitat, amb les forces sobrenaturals…

En 500.000 anys la mida del cervell augmenta 600 cc

L’aparició d’eines de sílex, tallades de forma simètrica i amb un cert ritme, significa que el nostre cervell ha assolit un nivell diferent en el procés d’entendre el comportament simbòlic. És més, el fet que el patró de les eines no canviï durant 500.000 anys ens demostra que és un disseny d’èxit … i que es llenci dins d’una tomba, també és un comportament simbòlic.

L’avenç dels darrers 35.000 anys no és habitual en biologia

El Homo sapiens sapiens sorgeix a Àfrica aproximadament fa 200.000 anys i es troben els primers registres a Europa fa uns 35.000 anys. El xoc a Europa amb el Homo neanderthalensis sembla que és el detonant que fa que el comportament simbòlic del sapiens sapiens sigui un fet diferencial: comença la reflexió sobre l’entorn, sobre el passat, sobre el futur (de fet, no hi ha probes objectives trobades a Àfrica que existeixi aquest comportament simbòlic… que no vol dir que no existeixi).

L’art és la forma de comunicar-nos, és el nostre llenguatge

Aproximadament, a Europa fa 20.000 anys el sapiens sapiens era recol·lector/caçador, fa 10.000 anys caçador i fa 2.000 anys entra a l’edat del bronze. És en aquestes fases en que el sapiens sapiens comença a desplegar tot el seu potencial i deixa constància d’escenes quotidianes a les coves que són els contenidors del comportament simbòlic donant pas en primera instància, a les pintures rupestres i en un nivell més profund, quan les imatges ja no són suficients, a l’escriptura.

El comportament simbòlic ens fa humans

A partir d’aquí el debat es va apassionar encara més degut a les continues preguntes punyents d’en Ramon. Ens va preguntar què ens feia humans i va tenir diferents respostes: la recerca/inquietud, la por, els somnis. Vàrem parlar de la neolitització i com el sendentarisme, la capacitat de tenir magatzems i la capacitat de comerciar és perjudicial per la pròpia espècie, com la invenció de l’arc el que busca és la especialització per a caçar animals més petits; de com el caçador té prou en treballar 4 hores al dia per sobreviure en tant que el ramader (en teoria un pas més en l’evolució) ha de menester 12 hores… en resum, una sessió de #trinxat extraordinària que acaba amb una afirmació que als freaks d’internet ens ha de fer reflexionar… ens associaran més amb l’edat del bronze, que amb internet.

19-04-12 #trinxat, presa 15

Tue, 10 Apr 2012 08:24:17 +0200

En aquesta ocasió el convidat especial és en Ramon Viñas i Vallverdú. En Ramon va estudiar Prehistòria, Història Antigua i Arqueologia a la UB, especialitzant-se en mitjans de comunicació ideogràfics a la prehistòria i art rupestre. El seu doctorat és per la UB, havent realitzat cursos de doctorat a la mateixa UB i a l’UNAM.

Actualment és investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social-IPHES amb seu a Tarragona e imparteix l’assignatura sobre Comportament Simbòlic al Màster Eramus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

De la seva investigació actual destacar el seu interès en trobar el paper que juga la codificació i simbolisme de les imatges rupestres en el desenvolupament del cervell del homo sapiens.

Així que no desesperem, segur que amb l’ajuda d’en Ramon Viñas trobarem com les xarxes socials afectaran al desenvolupament del nostre cervell.

En plena #ganxetpintxo torna el #trinxat del mes de març a El...

Mon, 26 Mar 2012 13:38:00 +0200

En plena #ganxetpintxo torna el #trinxat del mes de març a El Círcol de #Reus. Del sopar podem destacar, a més de l’animada conversa, que ha unit a #trinxat i a #canallesca. Com a sospitosos habituals teníem a part de l’equip de #trinxat-residents Agustí López, Ana Tarragona, Ernest Benach, Gemma Torrents, Jaume Batista, Lluís Pallejà, Mar Camacho, Marc Arza, Xavier Fähndrich i Xavier Menduiña. Com #trinxat-convidats algunes cares de la #canallesca i altres cares conegudes… David Ortega de la Lliga Contra el Cáncer, Esther Domingo de la Generalitat de Catalunya, Galceran Orriols de mint’s mind, Guillem Ramos-Salvat de delcamp.cat, Ivet Batet de l’Ajuntament de Cambrils, Jordi Salvat periodista, Josep Alberich de l’Ajuntament de Reus, Lluís Gibert advocat i membre dels #irreductibles, Núria Valls periodista, Trina Milan d’ELOGIA i presidenta d’stic.cat, Xavier Plana d’ICAM i Yolanda Fernández periodista.

Estrenat un quadern moleskine en un #trinxat amb el Francesc-Marc Àlvaro és un plaer indescriptible. La ploma llisca ràpida i lleugera sobre el paper intentant captar les paraules del ponent amb fidelitat. I apareixen mots com ‘desempat’, ‘Gaziel’, ‘Pepa, ‘tío de Zamora’, McNamara, Pujol, Bascos, Havel, Juliana, ‘OPNI’…

Què en pots sortir d’una menestra tan variada? Doncs, una ben cuinada i acurada anàlisi de la situació actual de les relacions de Catalunya i Espanya sobre un ‘coulis’ de preguntes sense acabar de respondre, acompanyat d’agudes imatges en forma de titular periodístic o d’aforisme.

Deixem-nos portar, doncs, per aquestes frases enginyoses farcides de bon sentit i d’imatges clares.

Un empat de febleses

En Francesc-Marc adopta la tesi de l’Agustí Calvet ‘Gaziel’ que qualifica la història de la relació de Catalunya i Espanya com un empat de febleses. Espanya és incapaç de crear un Estat jacobí com França i Catalunya és prou forta per mantenir identitat, llengua i aspiració de ser durant segles. Però, aquesta constant històrica des de fa 200 anys podria trencar-se demà perquè Espanya està disposada a desempatar. Vol jugar el torneig i vol guanyar-lo. I Catalunya també…

El diner no té bandera, però les pàtries tenen diners

Però, qui juga aquest torneig? Els poders espanyols, polítics, econòmics, mediàtics i religiosos, juguen a una, units, sense fissures, contra l’anomalia catalana. Un exemple: l’OPA de Gas Natural a Endesa, s’ataca i s’impedeix per l’origen de qui fa l’operació. Els interessos identitaris també són presents en el món del diner.

Hi ha gent que no sap que es juga un partit

I els poders catalans? Hi ha gent que sap que hi ha un partit, hi ha gent que no sap que hi ha un partit, i hi ha gent que juga el partit, però no sempre en el mateix bàndol ni amb la mateixa intensitat. I així, tenim les de perdre… Un exemple: la manifestació del 10J de 2010, hi va anar molta gent, va ser un moment de màxima intensitat, però un miratge d’unitat… Vist objectivament, els altres tenen les de guanyar.

Intereconomia són les majorettes

Però, a què juguem? Què ens juguem? La llibertat? Som com Mel Gibson a Braveheart? No. El que ens juguem és la supervivència. No hi ha èpica, i el que hi ha és un drama, com l’escena del que està atrapat en unes arenes movedisses i espera un pal o una corda per sortir. En canvi, Espanya juga a acabar i consolidar un projecte iniciat fa 200 anys (perquè sino tanta celebració per l’aniversari de la Constitució de Càdis de 1812, ‘La Pepa’).

No enviaran els tancs, però poden fer coses més subtils

Tenen ganes d’acabar la feina. Això ho hem de tenir clar i fer cas de McNamara a ‘The Fog of War’, quan reflexiona sobre la guerra de Vietnam i diu que cal conèixer l’enemic, si no el coneixes, et derrotaran. I a vegades, caldria que els sobiranistes féssim aquest exercici per entendre millor els nostres oponents espanyols, imaginant que som un ‘tio de Zamora’ que està fart dels catalans que espassen tot el dia tocant els… No hem de menystenir-los, al contrari, ja no es tracta de l’Espanya negra de tota la visa, són gent formada, viatjada, amb idiomes i intel·ligent…

No podem anar de bracet amb l’ètnia bubi

Qui arbitra aquest torneig? La causa del sobiranisme català no té una bona projecció internacional, i Espanya compta amb això. No gaudim del prestigi i / o del ressò que tenen els Bascos, Escocesos o Flamencs. Ho diu l’Enric Juliana: ‘Catalunya no interessa fora, però hem de fer coses perquè sí interessi’. Hem de defugir el catalanisme ingenu. Ni les NNUU (no som una colònia o excolònia del tercer món), ni la UE (no som Flandes), ni l’OTAN (no som Kosovo) no faran d’àrbitre! Qui doncs? Un que podria ser (EEUU) resulta que topa amb un antiamericanisme, més aviat barceloní, que no ens ajuda. I tampoc no ens ajudarà ser amics de tots els pobles oprimits del món: kurds, friül o l’ètnia bubi. Si fem això, és que ens equivocat de lliga o de competició.

Tenim els Tellos i Cuencas del sobiranisme

Però hi ha elements positius. Primer, hem perdut la por generacional que tenien els nostres pares. Segon, hi ha un canvi generacional que impulsa dinàmiques que no existien fa 10 anys. Tenim el Tellos i Cuencas del sobiranisme, llestos per prendre el relleu dels del primer equip!

Si amenacem i després nio fem res, no ens creuran

Marca Arza, en una speech ben travat, esbossa un panorama positiu. La nostra economia va bé malgrat tot, tenim més funcionaris a Europa que el que ens pertocaria per grandària de país, etc. i hem de mirar de ser l’aliat útil d’Alemanya perquè Espanya funcioni i no ensorri Europa, per exemple. En Francesc-Marc discrepa perquè creu que no tenim credibilitat i, a més, el catalans sovint hem amenaçat o dit que faríem i al final no fem. Abans que una acció diplomàtica d’aquest tipus, veuria més possible una implicació d’Alemanya per un efecte arrossegament a causa d’un corriment de forces arran de la independència d’Escòcia, per exemple.

Catalunya és com Lituània, però Espanya no és la URSS

La qüestió, semblaria, que Catalunya ha de fer els seu propi camió i no emmirallar-se massa en altres processos independentista. La frase de Jordi Pujol quan les repúbliques bàltiques proclamaren la seva independència va ser: “Catalunya és com Lituània, però Espanya no és la URSS”.

Grècia ha deixat d’existir

Pujol va aconseguir fer d’Adenauer malgrat ser (només) el president d’una CCAA espanyola o regió europea. Va establir bones relacions amb nous països com Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, etc. i situar Catalunya al mapa fent veure que era un país normal o quasi un estat. Va funcionar! Però què en queda ara? Un cop assolida la condició d’Estat, aquests països no tenen cap interès en Catalunya.

Tenir un Estat tampoc no sembla una garantia de res, amb els temps que corren, especialment a la zona euro de la UE. Cada cop hi ha menys Estat. Mirem Grècia! Ha deixat d’existir, i només en queda la bandera, un tios que juguen a bàsquet i uns que ballen sirtaki…

Ho pagarem amb més ‘La Roja’

Aquest canvi de paradigma: juga a favor o en contra de Catalunya? Els Estats compensaran la pèrdua de sobirania des del simbolisme. Ho pagarem amb més ‘La Roja’, ‘Toros’, ‘Instituto Cervantes’, ‘Lengua común de los españoles’, etc. I sobretot, amb més castellà a l’escola i menys autonomia.

Qui sont ces idiots?

Lluís Gibert, continuant amb el símil futbolístic, diu que no podrem guanyar mentre el segon entrenador passi informació a l’adversari i hi hagi jugadors que marquin en pròpia porta. Considera que els catalans ens ho hem d’acabar de creure per poder tenir una projecció internacional i ser conscients que estem davant d’un canvi de paradigma i vivint una situació similar a la de les repúbliques bàltiques. En Francesc-Marc alerta sobre els falses lectures i explica el cas del moviment francesista que apostava perquè la solució del qüestió catalana passés per França. La reacció dels francesos es pot resumir en la pregunta: Qui sont ces idiots?

Referèndum ja! Encara que els perdem, defensa Lluís Gibert. Serà un cop d’efecte, una injecció de moral… Referèndum quan tinguem una majoria social àmplia i per guanyar-li, defensen altres, perquè potser no hi haurà partit de tornada (segona oportunitat)…

Uns espanyols mal cuits

Per als espanyols, els catalans som uns espanyols mal cuits, infraespanyols, l’antiespanya. Des de Quevedo està documentat que els catalans vam heretar tots els atributs els jueus expulsats coma expressió de la no-espanya (llegiu Vicenç Villatoro). Tota la pedagogia que Pujol va invertir per a convèncer els espanyols, ara l’hauríem de fer els catalans amb els catalans. Si el catalanisme sap gestionar el tema de la llengua castellana, el procés de sobiranització podria agafar molta més embranzida. Cal reballar i convèncer tota la gent del bloc de pisos o de l’escala.

Trina Milan destaca el rol que juguen i jugaran encara més en el futur eines com internet i els xarxes 2.0., tant des del punt de vista de la projecció internacional de Catalunya (la presència del català a internet i, especialment a Viquipèdia, és molt important) com des del punt de vista de crear xarxes i participació.

Si demà CiU fa d’ERC, el PP creixerà

Però, si pretenem que CiU sigui demà la versió en gran d’ERC, llavors el PP creixerà. És un error d’anàlisi pretendre-ho. CiU no és el problema. És una ròtula de centralitat que serveix per convèncer els veïns de l’escala.

Entre la mentida i l’oblit

I on serem d’aquí 18 anys?, pregunta Mar Camacho. En Francesc-Marc diu que vindrà una etapa molt millor que en tota l’edat contemporània, almenys dels la meitat del segle XIX, des del punt de vista de consciència de nació, on podrem ser catalans de millor manera i amb més llibertat. Benach, creu que estarem millor que mai en termes de parlants diaris i TVs en català, etc. I ja portarem uns quants anys d’independència.

Ah! I aprofiteu per llegir el web del En Francesc-Marc http://www.francescmarcalvaro.cat i el seu darrer llibre ‘Entre la mentida i l’oblit’.

Post escrit per en Xavier Fähndrich

22-03-12 #trinxat-#canallesca, presa 14

Wed, 14 Mar 2012 17:55:00 +0100

En aquesta ocasió el convidat especial és en Francesc-Marc Álvaro. Per si hi ha algú que no el coneix, en Francesc-Marc és llicenciat en Ciències de la Informació i ha treballat a l’Avui, al Diari de Vilanova, a El Mundo i, ara ja fa força anys, té columna diària a La Vanguardia.

Ha obtingut els Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret i el Premi Ibáñez Escofet. Col·labora, a més de a La Vanguardia, amb les revistes El Temps i Serra d’Or, i les ràdios RAC1 i Catalunya Ràdio. Ha publicat mitja dotzena de llibres entre els quals destaquen “Ara sí que toca! Jordi Pujol, el pujolisme i els successors”, “Els assassins de Franco” i el darrer acabat de sortir d’impremta “Entre la mentida i l’oblit. El laberit de la memòria col·lectiva”

Ah! Per cert, amb en Francesc-Marc parlarem al voltant de la situació general de Catalunya i prospectives pel 2014 sota el marc d’un bonic títol que és “El desempat Catalunya-Espanya”. Interessant, oi?

Doncs apa, desprès del descans del mes de gener, ja tornem a...

Wed, 07 Mar 2012 08:32:36 +0100

Doncs apa, desprès del descans del mes de gener, ja tornem a ser…. a Tarragona. Destaca de tot el sopar, el concepte turisme Fordista que, amb una primera aproximació, seria aplicar el concepte Chain Production al turisme. Aquest cop hem estat a Tarragona, a l’Hotel Ciutat de Tarragona de la cadena SB que ens cedeix una habitació pel ponent o per aquells que venen de fora. L’equip de l’Hotel ens va preparar un sopar gama extra. Com a #trinxat-residents teníem als sospitosos habituals Ana Tarragona, Ernest Benach, Jaime Polo, Jaume Batista, Jordi Planas, Mar Camacho, Marc Arza, Xavier Fähndrich i Xavier Menduiña (teníem alguna baixa molt sibarítica ;-)). Com #trinxat-convidats moltes cares conegudes…. Angel Pérez Magrané de RAONIA, Anton Aymemí que és consultor en residus, Cecilia Bofarull de DOMO-A, Guillem Ramos-Salvat de delcamp.cat, Hildebrand Salvat de Gabinet Ceres, Ivan Rodon de Vilaniu Comunicació, Josep Maria Cartanyà director d’un IES i apassionat per la evolució humana, Josep Rodrigo cap de comunicació on-line de SB Hotels, Josep Ros de NCORA, Oscar Peris de Grup Micros, Ramon Masip de INFOCKET i Raül Franquet que es defineix com emprenedor.

En Jose Antonio Donaire té un profund coneixement del fet turístic en el sentit més ampli que es vulgui entendre la paraula. Ell va començar aquesta presa del #trinxat dient que el turisme l’ha perseguit tota la vida, i tal i com vam poder comprovar, n’ha sabut treure partit ell i profit tot el sector.

Ja en les presentacions de la taula ens adonem que, d’alguna manera, tots els presents ens dediquem al turisme, directa o indirectament, i es que aquesta terra, la nostra, a pesar de los pesares (o no) és turística des de fa molt de temps.

Els turistes són operadors/consumidors de les imatges dels llocs.

Durant el sopar a part de molts temes, van sorgir moltes reflexions i no només de turisme sinó també de 2.0, d’educació, de política, de país.

Ens va explicar la seva experiència pilot i innovadora de l’assignatura #teet01, una assignatura impartida només per twitter i altres eines de les xarxes socials. Aquest “experiment” li ha ajudat a treure algunes conclusions com que en una assignatura així els alumnes poden anar a classe amb ordinador i utilitzar-lo per piular a l’aula, però també fora d’ella; que el futur passa per aprendre a treballar en xarxa, o que el paper del professor es pot convertir en el d’un coordinador, i això pot ser un primer pas en un canvi de model de formació.

La microsegmentació de les motivaciones porta a una transformació simbólica del turismo

En Donaire ens fa, també, un diagnòstic del canvi radical en el comportament dels turistes amb la irrupció de les xarxes social. Actualment els turistes comencen a parlar entre ells, el turisme és microsegmenta –teoria de la Long Tail- en motivacions múltiples i, a més, el turista vol deixar de ser “turista” i vol esdevenir un “turista no turista”, el que anomena una transformació simbòlica en busca de la autencitat. Les destinacions tenen la clau de l’èxit si saben declinar-se cap a la cultura del turista, especialment les d’interior on una adequada fixació de valors que pivoti al voltant de paisatge- identitat- productes d’una forma creativa i innovadora pot fer que tinguin o no un lloc en el mercat turístic.

Això sí, en Donaire ens emplaça a aprofitar la informació que els turistes pengen a les xarxes per gestionar les destinacions, però adverteix que que el turisme 2.0 és una bona resposta al turisme 1.0 però no un bon substitut al turisme actual.

En resum, una nova presa del #trinxat on gaudit de nou d’un ponent d’altíssim nivell.

Post escrit en col·laboració amb Ana Tarragona

16-02-12 #trinxat, presa 13

Mon, 06 Feb 2012 08:28:00 +0100

En Jose Antonio Donaire es descriu com a geògraf i viatger i com a tal, segons les seves pròpies paraules “És algú amb una crisi d’identitat molt acusada, que ha d’explicar sempre què és i qui és; i a més ha de memoritzar totes les capitals del món per a no fer el ridícul quan juga al Trivial”.

Professionalment es dedica a estudiar el turisme, tant és així que el van nomenar director de l’Escola Oficial de Turisme de Catalunya. Actualment, dirigeix l’INSETUR i dona classes a la Facultat de Turisme de la UdG.

Va iniciar la seva travessa política com a regidor de Sant Feliu de Guixols per acabar esset diputat pel PSC al Parlament de Catalunya. El seu comiat de la política activa va ser, sense dubte, el primer comiat polític 2.0 de la història on ciutadans i companys de Parlament li agraien la feina feta. Manté actiu el blog De bat a bat a més de ser usuari intensiu de xarxes socials.

Tot i això, es declara més amant de les experiències 1.0 que les 2.0. Nosaltres també, per això fem el #trinxat.

Sogna fiore mio, sogna e riposa, Chiude sta vocca che pare ...

Wed, 04 Jan 2012 09:11:21 +0100

Sogna fiore mio, sogna e riposa,

Chiude sta vocca che pare na rosa.

Sogna e chiude gli occhi tunne tunne,

Ca quanne sogni tu sogna gliu munne.

Chiude gli occhi e nun parlare,

Sogna gliu funne di gliu mare,

Chiude gli occhi e nun avè paura,

Sogna nu munne fatta a sunature.

Sogna lu ventu e sogna la tempesta,

Sogna gliu mare e sogna la foresta,

Ca la musica de st’organetto

te riempe ‘ncore e te scaveta ‘mpette.

E raziulella mia nun parlare,

Nun”è cchiù tempe ‘de rifiatare,

Oggi hai finite de disperare,

Dopedimani jamma a faticare

Ch gl’amma da fare nu gran castelle,

Piene de tante cose belle,

Gl’amma da fare d’ore e d’argente,

c’hanna abitare tutta la gente.

E ogni jorne sarà allegria,

E ci sarà pure mamma mia,

E la fatia nun sarà cchi’ù amara,

Pecchè saremo allora tutti quanti uguale.

Sogna fiore mio sogna e riposa,

St’occhi toi so’ comme li rose,

Sogna tutti sti cose belle.

Gliu cielo, gliu mare e tutte li stelle,

E sogna sogna e nun tardare.

E falla subito reposare,

E scegne sogne e se non vo’venire,

Co chesta musica falla addormire.

22-12-11 #trinxat, presa 12

Wed, 14 Dec 2011 17:41:44 +0100

Encarem el quart #trinxat de la temporada 2011-2012 aquesta ocasió amb la Lídia Pujol.

La Lídia és una cantant en català que va començar al Taller de Músics per continuar la seva formació al Col·legi del Teatre. Tal i com ella mateix es descriu a la seva web “és una de les veus més singulars de l’escena catalana”. Ha pubnlicat dos treballs laie (2003) i Els amants de Lilith (2007). Els dos treballs han estat rebuts amb entusiasme per la crítica especialitzada.

El seu darrer espectacle La cerimònia de la llum és un esdeveniment singular a Catalunya i tremendament emotiu per a tots els que hem tingut la possibilitat de veure’l. Uneix música i llum en espais especials esdevenint un impacte especial i d’alta bellessa. A més, la crítica ha rebut amb especial interès aquesta iniciativa.

Extraordinàriament la Lídia Pujol conjuntament amb el seu director musical Dani Espasa ens oferiran un recull de les seves cançons.

La cosa promet!!!

El darrer dimecres 17 de novembre vàrem tenir un trinxat amb en...

Tue, 06 Dec 2011 09:41:01 +0100

El darrer dimecres 17 de novembre vàrem tenir un trinxat amb en Genís Roca, co-fundador de RocaSalvatella, i un dels speakers sobre com afecta Internet en tots els ambits socials més reconegut.

Desde el primer minut del trinxat ja van haber grans matisos, parlant d’internet i del fet digital, i no del 2.0 tant de moda i que distursiona el canvi que estem vivin. Per en Genís és un moment de canvi molt important, tot que hem llegit el tempo malament, i els que estem a internet hem anat accelerant les coses més enllà de la realitat de l’impacte a la societat general, pel ponent un canvi d’aquesta magnitut necessita uns 30 anys, ja que aquest canvi no és inminent, com per exemple es va comentar que els 60.000 mestres del Departament d’Ensenyament de la Generalitat no mutaran a digital en 3 anys.

Un dels conceptes que ens va possar sobre la taula en Genís Roca fou el Index de Freakabilitat, que és la distancia entre els dos espais de digitalització, sent l’index de digitalització el fet de com internet soluciona problemes per internet.

Amb el discurs de l’acceleració que fem la tribu d’internet, en Genís va comentar que no tenim finezza i volem impossar la nostra realitat al moment, enlloc de fer una aproximació progressiva tenint en compte que una teconologia nomès és útil quan soluciona una necessitat.

El Genís va possar molt d’enfasí en que el canvi és molt important ja que per primera vegada una revolució afecta al sistema productiu i al coneixement al mateix temps, de totes formes va tornar a remarcar la qüestió del tempo, i deixant clar que Internet acaba de començar ja que no hi ha un model d’utilitat ni models de negoci encara 100% estables, i amb unes mètriques difuses quan és primordial per asentar el sector.

17-11-11 #trinxat, presa 11

Sat, 12 Nov 2011 20:27:00 +0100

Ja arribem al tercer #trinxat de la temporada 2011-2012. En aquesta ocasió el convidat especial és en Genís Roca.

En Genís és soci director de RocaSalvatella, empresa de consultoria estratègica sobre els usos que les empreses i les institucions fan i poden fer de les xarxes. Ha estat gerent de les iniciatives a Internet de la UOC i director general de Infonomia. Llicenciat en Història per la UAB, especialitat Arqueologia, i MBA per ESADE. Ha format part de diferents consells d’administració i ha estat gerent i vicepresident de la Xarxa Virtual de Consum, una cooperativa virtual de consum amb més de 30.000 socis.

Segons la seva bio “estic especialment interessat en els models de presència a Internet, tant per a persones com per a empreses i institucions, així com en l’anàlisi i difusió de les causes i conseqüències que hi ha al voltant de l’anomenada web 2.0”.

Amb en Genís parlarem del fet digital que, segons les seves pròpies paraules “… el fet digital redissenya processos i serveis i dóna peu a nous models de negoci i noves oportunitats és quelcom que m’interessa molt. I dic fet digital (i no pas web 2.0 o xarxes socials) pq em sembla que la veritable revolució està per venir: internet de les coses, geolocalització, mobilitat…”.

La cosa promet!!!

Aquest #trinxat prometia ser el més verd dels trinxats...

Tue, 08 Nov 2011 22:32:33 +0100

Aquest #trinxat prometia ser el més verd dels trinxats realitzats fins al moment. Així ho acreditava el currículum del ponent i també el públic que és va apuntar a aquesta sessió. Però, tal i com ja apuntava en Frederic Ximeno, el col·loqui va girar escencialment entorn de l’”economia verda” i per tant de com fer que reinterpretem l’economia en temps de crisi i amb un esgotament absolut del model actual d’explotació dels recursos de la terra i de la relació de l’home amb la natura.

El ponent, que es va autodefinir com un re-emprenedor, va posar sobre la taula dades esfereidores sobre el deute públic i també el privat, l’esgotament dels recursos dels quals depenem absolutament, de la generació de residus de l’economia actual o de la ineficiència dels nostres models de transport, entre d’altres temes.

No tot va ser negatiu, es va posar sobre la taula la necessitat d’explotar nous nínxols de mercat que altres països ja estan aplicant com són la innovació en la generació i consum d’energia, en l’aprofitament i gestió de residus o en els sistemes de mobilitat.

Es va destacar la importància de la salut alimentària i de la recuperació i consum dels productes autòctons i de proximitat sense un increment en el seu preu.

Va ser si no el més, un dels trinxats més dinàmics, es feien rondes complertes d’intervencions a la taula que encadenàven un tema rera l’altre des de la necessitat de reinventar-se com a País, al canvi de pensament en la societat civil.

Tot plegat una reflexió continua que va fer que la vetllada és fes curta per als assistents que van marxar almenys amb la idea al cap de que el canvi a una economia sostenible comença per nosaltres mateixos, avui mateix. Amb la sensació que les oportunitats les he de generar tots plegats creant una societat amb valors de comunitat.

post d’Ana Tarragona

20-10-2011 #trinxat, presa 10

Sun, 16 Oct 2011 18:33:15 +0200

Ja estem en velocitat de creuer, així que ja podem anunciar que el #trinxat del 20 d’octubre d’abril torna de nou al Círcol a les 20:30 del vespre.

Aquest cop el convidat especial és en Frederic Ximeno. Actualment en Frederic és el Director de Desenvolupament de Negoci en l’Estudi Ramon Folch. La seva tasca professional s’ha centrat en la planificació ambiental, climàtica, territorial i urbanística, en la definició d’estratègies de desenvolupament local, regional i nacional des de la perspectiva de sostenibilitat. De l’any 2006 al 2011, havia treballat de Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Amb en Frederic parlarem d’economia verda, que és un tema sobre el que reflexiona des de fa força temps. Així, segons les seves pròpies paraules “… dissenyar polítiques públiques, donar suport a la reconversió “verda” de sectors tradicionals (mobilitat elèctrica, renovables, ecoturisme, producció agrària ecològica…) i crear nous nínxols competitius per absorbir ma d’obra (biodiversitat, qualitat de l’aire, canvi climàtic…) és fonamental …/… alguns d’aquests àmbits ja serien competitius ara perquè permetrien estalvis energètics i de recursos fonamentals per a la fase d‘“austeritat” que ens imposen els mercat. Altrament, les polítiques de suport a les empreses, a la innovació… haurien d’anar per aquí. Això no és gens avanguardista, perquè els europeus del nord ja fa anys que hi treballen (des de l’esfera pública i la privada)…”. La pregunta que ja li llancem des d’aquí és… “aconseguirem que qualli a Catalunya?”

Amb una mica de retard va començar la nova temporada del...

Thu, 13 Oct 2011 09:12:37 +0200

Amb una mica de retard va començar la nova temporada del #trinxat 2011-2012 amb els canvis que havíem anunciat, per aquesta primera edició vam poder fruir d’una petita conferència de 30 minuts oberta a tothom per part del nostre ponent, en aquest cas en Ramon Ros de Tous, on es va parlar d’Internacionalització.

Va ser una posada en escena de dades, exemples i casos per enfocar les diferents vies d’internacionalització, bàsica en molts sectors, i necessària en aquest moments de crisis, però sobretot va ser una posada en escena de sentit comú, molts dels assistents ens van comentar que el millor no havien sigut els conceptes clars que havia expressat en Ramon, sinó el fet de fer reflexionar, i pensar l’auditori, el qui som, com ens veuen i on anem, sempre parlant de marca ressonava en cada transparència.

Paraules com simple, passió, equip, màgia, humilitat, concentració i sobretot no tenir complexes ens van acompanyar en tot el parlament, el ponent va fer molt èmfasi en no tenir por, en sortir a fora i creure’ns el que tenim, i a una pregunta del públic posant exemple d’Itàlia, els va definir com els reis de l’oportunitat.

Va fer un repàs a Tous, l’empresa que lidera en aquest moments, empresa que trenca algunes estadístiques com el fet de que 5 dels 9 membres del consell d’administració de l’empresa son dones, dada poc habitual en una empresa d’aquestes dimensions. Actualment Mèxic és el segon país on la marca gaudeix d’un posicionament molt similar al de l’empresa Prada. També ens va fer un mapa de com està el Japó, on el luxe és molt luxe segons en Ramon, i on la marca està posicionada al mig com a marca de luxe assequible de joieria. En el repàs d’USA s’ha remarcat la dificultat d’actuar sobre aquest país, ple d’oportunitats, però costós en tots els aspectes.

En Ramon ens va transmetre passió per la seva feina, sentit comú i va remarcar la intuïció en els negocis, si es seguissin certes dades no es faria re va comentar, en un moment que Europa està més prop d’un parc temàtic, és un molt bon moment per desacomplexar-nos, creure’ns el que tenim i sortir a l’estranger sense cap tipus de por.

Retail internacional amb Ramon Ros

Wed, 14 Sep 2011 09:54:00 +0200

Després d’aquesta pausa estival que ens ha servit per agafar forces, tornem a enjegar el #trinxat amb moltes ganes i novetats.

La primera afecta al format tal i com el coneixeu ja que, en les ocasions que poguem realitzar-ho, el #trinxat començarà una mica abans, amb una conferéncia oberta per a que més gent pugui disfrutar del ponent que tenim entre nosaltres un cop al mes. Després…bé després tot segueix igual, soparem cara a cara amb la persona convidada, i el #trinxat.

El divendres 23 comencem temporada mirant ben lluny, mirant el món de forma global, comencem temporada parlant de retail internacional, una obligació per a moltes empreses en un moment de crisis. I per aixó tindrem a un especialista com és Ramon Ros, Director General Comercial de Tous. Ramon Ros és un profesional del món del retail, amb una gran experiéncia internacional. Va començar la seva relació amb el retail internacional com a responsable de grans magatzems de Marks&Spencer UK i Direcció General a Espanya, després va fer el salt a la coneguda marca italiana Diesel, com a responsable del canal retail, controlant 400 botigues en 20 països, amb una facturació de 700M€.

Actualment Ramon Ros ha acceptat un gran repte; consolidar Tous en una marca líder en joieria i accesoris arreu del món, controlant les botigues, l’expansió, el marketing, la comuniació i la logística en 43 països, tot i que coneixent a Ramon Ros, aquesta xifra pot ser més gran el dia del #trinxat.

Com hem comentat aquest #trinxat serà el proper divendres 23, a les 20:00 al Círcol de Reus (A confirmar), els interessats a assistir a la xerrada, i al sopar ens podeu enviar un email a trinxatsc@gmail.com, ja que les places son limitades.

#trinxatdeluxe, tancament d'un any

Tue, 02 Aug 2011 14:09:00 +0200

El darrer 23 de juliol vàrem celebrar el tancament del primer any del #trinxat. Com diu na @trinamilan som un acte volgudament petit i agosarat en la seva definició terrritorial, i tot això és gràcies a tots els que heu participat (ja sigui presencialment o a la xarxa). De veritat, moltes i moltes gràcies a tots els que vàreu poder assistir Agustí Lopez i Angela, Alba, Albert Bosch, Albert Pàmies,Ana Tarragona, Anna Lluís, Àngel Pérez i Núria, @Anton, Bernadette i Antonio,Carles Casanova, Cristina, David Delgado ,David Serra i Francine,Ernest, Esteve, Gemma, Guillem, Isidre, Jaume Polo, Jaume Batista i Patricia, Jaume Gomà, Joan Castillo, Joan Pons, Jose Luís i Maite, Julieta, Lluís Pallejà, Mar, Marc i Laia, Marta, Miquel i Vanesa, Quico, Trina, Xavier Fähndrich, Xavier Güell i Sílvia, Xavier Plana, Lluis Gibert,Salvador, Ivet, Ricard,Carles Esporrin, Núria, Jordi Salvat, Jordi Lamas, Almudena, Sita, Lluís Miquel, Xavier Graset i Susana. Als que no vàreu poder venir… doncs també moltes gràcies Agustí, Albert Berga i Ana I., Albert Pallarés i Maria, Àngel Cortadelles i Montserrat, Begoña, Cecilia, David, Esperanza, Fernando, Iván, Joan i Mariona,Jordi Baro i Ruth, Jordi Escoda, Jordi Planas, Jordi Solé, Juanjo, Laia, Miquel,Oriol Llevat, Oriol Soler, Sylvie, Txaber, Yolanda, Pep i Agustí Sala, Eduardo, Ignasi, Jaume Polo sr, Jaume Gomà sr, Jesús, Joan Pascual, Jordi Roig, José Carlos, Juan Ramon, Octavi i Xavier Plana

Obrim ara un parèntesi d’estiu per prendre aire i preparar la nova temporada amb totes les novetats que us estem preparant, però per anar fent boca us deixem els ponents i dates ja confirmades de la tornada del #trinxat:

Ramon Ros, CCO de Tous amb qui parlarem el divendres 23 de setembre de retail i expansió internacional d’una empresa bagesana.
Frederic Ximeno, CBDO de l’Estudi Ramon Folch i ex-Director General de Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat amb qui parlarem el dijous 20 d’octubre de Clima i Sostenibilitat.
Genís Roca, soci director de RocaSalvatella i, sense gènere de dubte, el màxim exponent a Catalunya de la incorporació i difusió de la web 2.0, amb qui debatrem el dijous 17 de novembre sobre xarxes, tecnologia i la seva incorporació a les organitzacions.

Bon estiu i bon #trinxat

Les fotografies de l’encapçalament d’aquest post són de @lluispalleja @atarragona @maitepamies @tonaymemi @trinamilan @icardcastellet @ebenach @guell. Merci!!!

20-7-2011 #trinxat, presa 8 (i final)

Thu, 07 Jul 2011 12:17:00 +0200

Probablement t’haurà semblat estrany que el mes de juny no hi hagi hagut #trinxat. Teníem un ponent estrella però per problemes d’agenda de darrera hora l’hem mogut a la tornada de l’estiu… així que hem hagut de buscar una solució alternativa ;-).

Per acomiadar el #trinxat aquest any hem pensat en fer una trobada amb els prop de vuitanta #trinxetaires que heu participat. És un acte social per posar cara a assistents a altres #trinxats, per preguntar als ponents allò que se us va quedar al pap, per fer un sopar informal tots plegats i, com no, per prendre una tapa de #trinxat.

Hem parlat amb l’Hotel Gran Palas de La Pineda, un 5 estrelles amb una terrassa i un chill-out espectacular. Ens ha preparat pel dimecres 20 de juliol un menú al voltant de 35€ que inclou el sopar a la terrassa i les begudes.

En resum, si has vingut o vols venir a conèixer el #trinxat, estaríem encantats de sopar plegats el proper 20 de juliol.

T’agrairem confirmis a xmenduina@gmail.com o a xxguell@gmail.com la teva assistència.

Ja ha passat el setè #trinxat. Aquest cop, i com cada mes,...

Thu, 07 Jul 2011 08:37:00 +0200

Ja ha passat el setè #trinxat. Aquest cop, i com cada mes, posats a destacar algun fet a més del ponent Jordi Roig i Vinyals, hauríem d’agrair a en Lluís Miquel Pérez, o en defecte al seu twitter, que ens hagi col·locat en campanya electoral al final de la mateixa. OH WAIT, també hem d’agrair-li que ens hagi dit sectaris. No sé si és bo o dolent, però la segona entrada del DLC crec que li escau més amb ell que a nosaltres… tot i que, essent sincer, m’agrada la segona accepció de secta…

Aquest cop hem començat molt tard. El fet de ser mediterranis i tenir l’estiu a tocar del palmell de la mà, fa que no ens faci mandra allargar el dia. L’equip d’en Quim Sentis ens ha tornat a la sala habitual i, de nou, teníem la baixa dels #trinxat-residents de Tarragona. Així teníem a en Jaume Batista, Guillem Ramos-Salvat, Ivan Rodón, Ernest Benach, Ana Tarragona, Xavier Fähndrich, Xavier Güell i Xavier Menduiña. Com #trinxat-convidats aquest cop teníem a Lluís Pallejà líder al front de l’Associació Reusenca d’AMPA i emprenedor al darrera de Concentrats Pallejà, Agustí López i Àngela Pujol que dirigeixen conjuntament TAU Consulting, José Luís Trujillo i Maite Pàmies de Centre Dau i psicofacil, Àngel Cortadelles biòleg i cap de llista d’ERC a Reus, Octavi Anguera advocat i Secretari de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, Sylvie Pérez psicòloga i cap visible al davant de la reclamació a la Generalitat de l’escola Marta Mata del Vendrell, Patricia Terradellas docent al departament de pedagogia de la URV i vinculada a l’EAP del Baix Camp, Xavier Plana d’ICAM i Mar Camacho docent e investigadora a l’URV especialitzada en tecnologia educativa i mobile-learning.

El ponent ha estat en Jordi Roig i Vinyals, Director General de Centres Públics al Departament d’Ensenyament de la Generalitat. En Jordi Roig és catedràtic d’ensenyament secundari i ha exercit la docència activa en dos trams diferenciats (1982 a 1993 i 2004 al 2011). En Jordi Roig ha estat vinculat a l’estructura executiva del departament d’ensenyament en diversos àmbits: coordinador territorial del programa Escola-Empresa, secretari general de l’Institut Català de Noves Professions, secretari Executiu del Consell Català de Formació Professional i subdirector general de Planificació i Organització de la Formació Professional.

En Jordi Roig és nascut a Tarragona l’any 1960, és enginyer Electrònic Industrial per la UPC, MBA per la URV, Postgrau en Formació per la UPC i Master in Management Formativo per la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà. Actualment és professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, membre del Consell Escolar de Catalunya, del Consell Català de Formació Professional, del Consell de Direcció del SOC i membre del Consell Rector de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana.

Situacions personals han fet que no hagi trobat temps per escriure el post del #trinxat. Sap greu. En tot cas dir que és dels #trinxats més apassionats que hem viscut. Queda pendent el post detallat per més endavant.

19-5-2011 #trinxat, presa 7

Wed, 11 May 2011 13:28:29 +0200

Ja hi tornem a ser un altre cop des de #Reus després dels “bolos” per Tarragona. La veritat és que no ens podem queixar, la capital de la Hispania Citerior ens va tractar extraordinàriament ;-). El proper #trinxat del 19 d’abril recupera la seu habitual al Círcol a les 20:30 del vespre.

No us puc negar que hem passat una mica de nervis, però al cop de mà d’en Jordi Ricart, el convidat especial per aquest #trinxat és en Jordi Roig i Vinyals, Director General de Centres Públics al Departament d’Ensenyament de la Generalitat. En Jordi Roig és catedràtic d’ensenyament secundari i ha exercit la docència activa en dos trams diferenciats (1982 a 1993 i 2004 al 2011). En Jordi Roig ha estat vinculat a l’estructura executiva del departament d’ensenyament en diversos àmbits: coordinador territorial del programa Escola-Empresa, secretari general de l’Institut Català de Noves Professions, secretari Executiu del Consell Català de Formació Professional i subdirector general de Planificació i Organització de la Formació Professional.

Com sempre en aquestes dates, no tenim tancat el menú amb la gent del Círcol… però el que és segur que hi haurà #trinxat.

Doncs au, ja en portem sis. Com sempre, si calgués destacar...

Sat, 23 Apr 2011 23:51:00 +0200

Doncs au, ja en portem sis. Com sempre, si calgués destacar alguna cosa, que tot sovint no cal, és que sense voler-ho vàrem tenir sopant amb nosaltres a la ministra Sinde. Darrerament tenim aquest mal, parlem de metges enlloc de sanitat, de mestres enlloc d’educació i d’una guionista que fa el paper de ministra enlloc de cultura.

Aquest cop, i no crec que sigui per haver marxat de ‘bolo’ a Cal Peter de Tarragona, hem començat més tard que mai… la tecnologia és va alinear en la nostra contra i ens va impossibilitar complir amb l’horari. Bé, sigui com sigui, els de casa us vàreu adonar. S’ha de dir però que, tot i ser de la faràndula, en Jesús Monllaó va ser extraordinàriament puntual. Aquest cop el quòrum de #trinxats-residents es trencava sols per una baixa, així que teníem a Jaume Batista, Jaume Polo, Jordi Planas, Guillem Ramos-Salvat, Ernest Benach, Ana Tarragona, Xavier Fähndrich, Xavier Güell i Xavier Menduiña. Els #trinxat-convidats aquesta sessió eren David Serra guionista i bladerunner que assegura haver vist coses que no creuríem, Xavier Plana activista cultural i gestor de la sala El Magatzem, Begoña Floria quarta tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Albert Pàmies d’Inspira Consulting, Miquel Quintana de CatMex Business Investments, Julieta Bolullo de agoranews i que va deixant huellas, Juan José Ferrer realitzador audiovisual, Joan Batet arquitecte-urbanista de Tarragona, Mariona Ollé decoradora d’interiors, Miquel Bonet que fins fa poc era l’avançada del Baix Camp als països baixos i està nihil obstat a l’espera de nou destí, Marc Arza de futura.cat i autor del blog catalunya.ffw, Xavier Plana i Virgili de ICAM, Agustí Lopez de TAU Consulting i autor del blog De personas y redes, Esperanza Picó de la Fundació Onada i Joan Pascual director del Centre d’Art d’Acció del Tarragonès l’Ovella Vermella.

El ponent ha estat Jesús Monllaó, director de cine i Goya de plata 2002 en la categoria de curtmetratge amb La Mirada Obliqua. En Jesús és una persona que no pot deixar indiferent a ningú… i si veu que algú s’està avorrint, traurà alguna cosa del barret que et sacsejarà. En Jesús quan fa una cosa, la fa amb tota la passió del món… d’aquí els seus cinc campionats d’Espanya d’aixecament de peses, la seva participació amb els Imperials de Tarragona o l’experiència com a boxejador… i en un àmbit no esportiu, el seu canvi de focus cap al cine quan, estudiant el doctorat de literatura anglesa a la Universitat de Kent, un professor li diu que els seus escrits tenen molta força visual i ho deixa per anar a la Universitat de Canterbury a estudiar cine. Allí escriu el guió de La Mirada Oblíqua i quan torna cap a Catalunya es dedica, amb la mateixa passió que imprimeix a la resta de la seva vida, a localitzar, realitzar el càsting, convèncer a amics i coneguts a que participin del seu projecte, rodar, fer el muntatge i finalment estrenar i promocionar la pel·li…

I com que la cosa va de cine i, adaptant la dita del món de la fotografia, val més una bon muntatge que mil paraules, us deixo amb l’excel·lent vídeo que Julieta Bolullo d’agoranews ha preparat sobre el #trinxat.

La resta, com sempre es va quedar a dins de la sala del #trinxat (incloent la conversa al voltant de la llei Sinde…).

Per finalitzar, La Mirada Oblíqua de Jesús Monllaó…