En Pere Nolasc Acarín ens va sorprendre a tots amb una vitalitat i energia fora del comú. El seu discurs senzill i directe, sense embuts, ens va captivar en un dels millors #trinxats que recordo.

Com a sospitosos habituals de l’equip de #trinxat-residents teníem a Ana Tarragona, Bernadette Farriol, Ernest Benach, Jaume Batista, Lluís Pallejà, Marc Arza, Xavier Fähndrich, Xavier Menduiña i Xavier Plana. Com #trinxat-convidats cares noves i (algunes) cares conegudes… Marco Inzitari del Parc Sanitari Pere Virgili, Joan Castillo d’e-urek, Trina Milan d’STIC, Ester Ribé de l’Ajuntament de Reus, Marc Ferran de Museus de Reus, Ferran Colàs de Gerontic, Joan Ballester de TICNOVA, Sílvia Font de Rubinat d’Alba Clínica Dental, Josep Maria Cartanyà de la Generalitat de Catalunya, Joan Ballester Grau empresari jubilat, Núria Valveny mestra jubilada, Marta Abella de Territorio Creativo i Sergi Romeu de LEAR Corporation

Us deixo les notes de la sessió amb en Pere Nolasc Acarin…

Estem vivint en un temps afegit

En els humans la línia de vida va més enllà que quan s’arriba a la menopàusia.

El cervell humà té capacitats complexes per la tecnologia i té capacitat pel llenguatge verbal simbòlic. L’aprenentatge del llenguatge i de la tecnologia subsegüent porta més temps i per tant els avis fan (i faran) la feina de pujar els nadons.

Envellir és acumular errades de transcripció a les còpies del DNA.

Hi ha factors que promouen l’envelliment: alcohol, tabac, estress… The Lancet va publicar un article “La sal mata més que el tabac”.

Amb la edat ens espatllem: control postural, visió, agilitat… amb la edat el cervell ha de fer coses noves.

Cal cooperar enlloc de competir. És un fet històric

 

La capacitat del nostre cervell per a la emoció, l’afecte i la cultura ens va fer humans

La capacitat per a la emoció és, potser, la frontera que califica la aparició de la consciència en els animals.

El cervell és un producte de la evolució i adaptació al mitjà al llarg de milions d’anys però també és qui configura el futur d ela humanitat

Una bona estimulació mental juntament amb una vinculació emocional activa configuren una vellesa saludable.

Cal un consens per canviar de model

Hi ha una evolució inapel·lable en les piràmides d’edat de 3,7 persones per pensionista el 1950, passem a2 persones per pensionista el 2008  i es preveu 1,5 persones per pensionista el 2050.

Una altra dada a destacar és que en dades d’Espanya, l’any 1900 hi ha un 1 milió de persones de més de 65 anys i el 2020 hi haurà més de 8 milions de persones de més de 65 anys… però més de 3 milions de més de 85 anys.

Avui en dia a Espanya hi ha 800.000 persones amb demència. Si cada persona amb demència té un cost social de 30.000€/any, el total és 24.000 milions d’euros/any. Aquesta realitat és indiscutible. Això porta a dues possibles vies, o algú ho paga això, o es busca un consens de canvi de model (o ambdues coses).

El sistema sanitari està dissenyat per aguts de mitjana edat. El futur ens depara que els crònic d’edat molt avançada creixeran, de forma que caldrà tornar a tenir lloc on es puguin tractar crònics.

Les dones socialitzen molt més que els homes

Un treball exhaustiu mental ajuda a protegir de les malalties cerebrals. Suarez, Solé-Tura. Maragall… sense tanta feina intel·lectual haguessin pogut tenir Alzehimer fins a sis anys abans.

El cervell equival al 2% del pes i consumeix el 20% de l’oxigen

El cervell entra en una mà i té textura de flam.

Neixem amb un cervell de 400g que té un creixement exponencials els 4-5 primers anys. El pic es dona als 20 anys i després cau. El creixement del cervell està donat pet l’augment del nombre d’interconnexions entre les neurones.

En els 3 ó 4 primers anys aprenem el que ens servirà per la vida: a caminar, la base de les relacions socials, el llenguatge…

La discapacitat és estable fins als 55 anys i després es dispara fins als 85 anys. A partir dels 50 anys es millor retirar les banyeres.

Quan una persona gran té una depressió i no ha estat deprimida entre els 25 i els 40 anys, potser és una senyal d’una cosa diferent.

Morir no fa por, però la fase fa pànic

Tenir fills als 60 anys és crear orfes. Cal ser molt cautelós amb la procreació.

Els avis avui tenen coma missió principal la modulació de l’experiència i l’acolliment emocional.

El somni és la brigada de la neteja

Els nens quan estan en la fase REM, fixen l’aprenentatge del dia. És el moment en que allò que és important per la supervivència s’interioritza.

Quan un nen està en fase REM, el podem moure i bellugar-lo sense problemes. No es despertarà.

Amb la edat, no s’arriba a sons profunds, es dorm menys temps i per tant la fase REM dura menys. Això vol dir que abans de perdre memòria, es perd capacitat d’aprenentatge.

I per acabar, destaco una frase de les impactants i que encara no sembla que els professionals de l’ensenyament ho tinguin clar “Els videojocs fa als nens més capaços intel·lectualment però segurament menys hàbils socialment”.

(fotografia original d’@atarragona)