El proper dijous 16 d’abril a Girona tenim el capítol S5E20 del #trinxat amb Albert Serra “Sóc artista des del dia que vaig néixer”

Ha estat seleccionat per Cahiers du Cinéma i Fil Comment com un dels quinze nous directors cinematogràfics més importants dels darrers 10 anys en el panorama internacional.

Nascut a Banyoles l’any 1975, es va llicenciar en Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on també va fer estudis d’Història de l’Art.
El seu primer film va ser Crespià, the film not the village, al 2003, en la qual va utilitzar la tecnologia digital. Ha fet Honor de cavalleria (2006), El cant dels ocells (2008) i El senyor ha fet en mi meravelles (2011). El 2010 va col·laborar amb el MACBA en el projecte Esteu a punt per a la televisió?, per al qual va dirigir la minisèrie Els noms de Crist (2010).

El 2009 va ser triat per ser la icona del nou cinema d’avantguarda de la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes, on ha estrenat els seus dos darrers films. El 2013 va presentar Història de la meva mort, un film que parteix dels mites de Giacomo Casanova i Dràcula, amb el qual va guanyar el Lleopard d’Or del Festival Internacional de Cinema de Locarno.

Representarà Catalunya a la Biennal d’Art de Venècia amb la pel·lícula La Singularitat, que tracta de la relació amb la tecnologia i aborda les transformacions socials, culturals i econòmiques del món actual.

Volta per un munt de festivals, per a ell representen “’l’últim refugi de l’art en el món del cine”. Considera que l’artista està per damunt de tot, menys de la seva obra, que està per damunt seu. Lluny dels cineastes que expliquen la vida de la “gent normal”, que volen reflectir la realitat social, ell recorre a figures literàries o religioses que pertanyen al patrimoni universal i en fa una reinvenció, iconoclasta i des de l’admiració alhora. És un cineasta que sempre ens sorprèn, segur del seu talent. El seu cinema no ens ho posa fàcil per entrar-hi, representa un autèntic desafiament per a l’espectador. No ens fa cap mena de concessió. Olivier Père va dir d’ell que renovava la manera de fer cinema dels pioners i els somiadors.