Manuel Pousa Engroñat ‘Pare Manel’ neix a Granada el 19 de maig 1945. La seva creença religiosa i una vocació innata de suport al proïsme l’empenyen al seminari i és ordenat capellà el 1975 a Barcelona, exerceix la seva tasca com a capellà i com a persona compromesa amb el seu entorn primer a l’església del Verdum i més tard a l’església de la Trinitat. La realitat marginal dels nens, els joves i les famílies d’aquests barris marca la seva tasca solidària.

El 1997 s’inicien una sèrie d’actes per recaptar fons que actualment es coneixen com els festivals “Guanya’t el cel amb el Pare Manel“. L’any 2006 es crea la Fundació Pare Manel amb l’objectiu d’impulsar projectes que defensen el desenvolupament dels drets i de la qualitat de vida de totes les persones que pateixen exclusió i marginació social, en els àmbits de la infància, la joventut, el món penitenciari i el desenvolupament comunitari.

En diverses ocasions ha tingut importants conflictes amb la jerarquia eclesiàstica, que considera que la seva forma d’actuar en alguna ocasió ultrapassa els pilars morals de l’església catòlica. Des del punt de vista de la ciutadania i de les institucions públiques la tasca del Pare Manel mereix una atenció i un reconeixement especial, per aquest motiu ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla de la Ciutat de Barcelona.