Toni Orensanz, ponent del #trinxat presa 101, periodista i escriptor nascut a Falset ens va endinsar a la memòria històrica. És el primer #trinxat d’aquesta temporada que dedicarem a commemorar el vuitantè aniversari de la Guerra Civil.

Comença Orensanz explicant que hi ha fets que no acaben de passar mai i això ens condiciona la nostra mirada sobre el present. La motxilla que cada un de nosaltres portem és necessària per entendre la pròpia mirada i la mirada col·lectiva, ien aquests temps de periodisme de velocitat, falta sovint la reflexió i els matisos que es poden perdre si no aprofundim en el significat.Ens demana que, com a ciutadans, mantinguem un esperit crític més enllà de les condemnes i dels homenatges.

No existeix la memòria històrica com a tal, ens diu el ponent, perquè no existeix una memòria històrica que pugui ser compartida per tothom. La raó és que existeixen nombroses histories individuals d’un procés traumàtic comú, la Guerra Civil, i per tant la memòria creada dependrà de la situació familiar viscuda i explicada. Per il·lustrar-ho, ens va parlar de tres veïns de Falset durant la Guerra, els nets dels quals són ara independentistes, però que la seva memòria sobre la Guerra Civil és completament diferent en cada un dels casos. Sobre les polítiques sobre la memòria històrica, Orensanz ens ajuda a reflexionar que són polítiques més interessades en interessos de cohesió que no en interessos de realitat.Hi ha una lluita per la hegemonia del relat que provoca que el que es fa són més aviat eslògans sense entrar en la complexitat. Cal entendre que és normal que els estats creïn el seu propi relat, que òbviament conté ideologia. A la transició, es va decidir no mirar al passat, tot i que, d’acord amb Orensanz, en lloc del món és fàcil mirar al passat quan el passat es traumàtic.

El ponent ens va parlar del seu treball de recerca sobre els afusellaments que el grup anarquista la Brigada de la Mort va fer a Falset l’estiu del 36. Sense fer recerca, el missatge propagandístic del “terror rojo” és el creat pel franquisme als anys 40 i que encara segueix avui en dia. Orensanz ens ajuda a prendre consciencia de fins a quin punt la propaganda feixista va connectar amb les pors de molta gent, i de quina forma el dolor es traspassa i s’acaba traslladant generacionalment. Per entendre el que va passar a la Guerra Civil, cal que baixem als matisos del context en que es van produir.

Per acabar la seva ponència, Orensanz ens demana que fem l’esforç per llegar una cultura democràtica i de matisos, que no perdem l’esperit crític per tal de poder escriure la historia de manera responsable i ben entesa.