Gerard Jara va ser el ponent del #trinxat presa 120. És l’accionista majoritari i CEO d’un grup internacional d’alimentació, un empresari del segle XXI que lidera un grup de gairebé mil persones, amb qui ens vam endinsar a parlar d’empresa i lideratge des de la seva posició de líder mundial de carxofa envasada
Aquest va ser un #trinxat que va començar diferent a tots els altres. El Gerard ens va convidar a fer una visita a les flamants instal·lacions de la seva empresa a Reus. Els qui vam tenir la sort d’anar-hi, vam poder comprovar “en directe” molts dels aspectes de l’espai organitzatiu que gaudeixen les persones que allà treballen, i també vam poder conèixer i parlar amb alguns d’ells. Saben que son afortunats. Entre d’altres, poden gaudir d’una sala de reunions sense taules ni cadires, o d’un espai de treball totalment obert on fins i tot el director comparteix el mateix lloc que la resta de l’equip. Un cop al restaurant, Gerard Jara comença convidant-nos a que li fem les preguntes que vulguem, que no l’importa que li fem preguntes difícils. És un bon començament!
Ens explica que la seva aventura empresarial comença veient clar el que vol i s’arrisca. Amb 26 anys, deixa la feina, els pares hipotequen casa seva i el seu soci americà fa el mateix. Va fundar Cynara amb el seu soci americà amb la missió de ser el primer operador global de carxofa. Dos anys després van fundar una nova empresa amb dos cooperatives italianes amb qui van entrar a comercialitzar oli d’oliva extra, i posteriorment, gracies a un client americà que necessita augmentar la seva capacitat per fer anacards, acaben introduint-se al sector dels fruits secs. Després de la seva introducció de l’evolució del negoci, el Gerard comença a explicar-nos aspectes més concrets sobre la gestió empresarial i la seva evolució personal durant aquest període.
El Gerard va fer un èmfasi especial en la importància dels socis, com a factor base d’haver pogut construir tot aquest projecte. I afegeix: i molta sort. La seva opinió és que no han tingut cap idea absolutament genial, però valora que han sigut agosarats. Fallar no era una opció. I cita: “Aquell que en una batalla esta disposat a morir, és el que guanya”. Però no ho han fet sols. Els han acompanyat molts clients i molts proveïdors. En definitiva, han pogut anar construint capacitat financera. Del vertigen que ens dona a tots els presents la seva vessant internacional, el Gerard diu que les seves arrels peruanes i el fet de conèixer el mercat fa que no fos tan vertiginós, perquè ja era dins de la industria. Diu que quan ets a l’estranger no t’internacionalitzes, et normalitzes. El seu marc mental és absolutament global: “Local no vol dir Reus, vol dir Europa”.
Al 2013 s’inicia un canvi personal a la seva vida. En aquell moment la seva prioritat absoluta era la feina, fins que comencen a fallar algunes coses bàsiques, com la salut. Llavors, va anar fent un procés progressiu de canvi. Va citar a Frederic Laloux i l’evolució dels models organitzatius a les empreses. Com a CEO del grup d’empreses, però, el Gerard ens explica que no decideix moltes coses, que la seva feina més important és parlar amb la gent. Diu que els empresaris, els líders, han de confiar en els altres. I que confiar és una decisió. Davant de la pregunta d’un dels assistents de com porta la responsabilitat de donar feina a mil persones, diu que la vàlua i la responsabilitat és inherent a l’individu. Pensa que si les seves empreses no hi fossin, aquestes persones estarien fent altres coses. Sent la responsabilitat, però no des d’un punt de vista paternalista. Sentir un excés de responsabilitat sobre els altres pot amagar una manca de confiança en aquests.
Vam acabar el trinxat amb una novetat. El Gerard ens va explicar que les reunions amb el seu equip, sempre acaben amb un check-out, que cada un dels presents descriu què es el que s’ha endut d’aquella reunió, i que no es fan amb cap ordre predeterminat. I així ho vam fer!