Eva Baltasar (Barcelona, 1978) és llicenciada en Pedagogia a la Universitat de Barcelona, ha estudiat Filosofia a Barcelona i a Berlín, s’ha especialitzat en Educació i Democràcia, i és Màster en Homeopatia.

Entre els anys 2008 i 2017 ha publicat els poemaris Laia (Premi Miquel de Palol), Atàviques feres (Premi Ramon Comas i Maduell), Reclam (Premi Les Talúries), Dotze treballs (Premi Benet Ribas), Medi aquàtic (Premi Màrius Torres), Poemes d’una embarassada (Premi Jordi Pàmias), Vida limitada (Premi Miquel Àngel Riera), Animals d’hivern (Premi Gabriel Ferrater), Neutre (Premi Ibn Jafadja) i Invertida (Premi Mallorca). La seva obra poètica és de caire filosòfic i confessional, amb una recreació constant de la poètica del cos i amb al·lusions recurrents al lesbianisme i a l’experiència de la maternitat.

La seva darrera publicació, la novel·la Permagel, publicada per Club Editor fa només unes setmanes, està sent un autèntic fenomen a les xarxes i als mitjans.

A Girona, hi ha viscut cinc anys: “És una ciutat que m’estimo especialment”, diu. Una altra vinculació amb la Ciutat Immortal: des de l’any 2012 la fa molt feliç formar part del jurat del Premi Miquel de Palol de poesia que convoca anualment la Fundació Prudenci Bertrana.

Viu en un poble amb la seva parella i les seves dues filles i duu una vida de simplicitat voluntària.