Xavier Marcet va ser el ponent de la presa 152 del #trinxat de Reus. Després de la ronda de presentacions habitual, el Xavier comença fent-nos notar que no tenim la percepció de que, fins fa pocs anys, moltes de les coses de les que parlem ara, no existien. Sobre la intel·ligència artificial, diu que pot ser estem fent un gra massa, i que al final, pot ser no n’hi haurà per tant. Arrenquem be! Pensa que hi ha la voluntat d’exaltar les capacitats de la tecnologia, i no tant de les persones, però que és cert que hi haurà una gran transformació. Sobre la intel·ligència de les maquines, el Xavier ens posa un exemple molt clar: el 20% dels diagnòstics mèdics que es fan son erronis, mentre que quan el diagnòstic el fa una maquina, els errors son tan sols d’un 3%. El que passarà és que les persones voldrem que ens diagnostiqui una maquina, però que ens ho expliqui un metge.
Diu que ens sorprèn que les màquines aprenen soles, així com ens sorprèn el reconeixement de la veu natural, però no fa tant també ens sobtava quan la gent parlava pel mòbil pel carrer. Ell pensa que la intel·ligència artificial no arraconarà a les persones del mercat laboral, però si canviarà substancialment les seves funcions, sobre tot pel que fa a la presa de decisions. Una de les febleses de la intel·ligència artificial és el valor del matís que aporten el context i l’empatia. Ens caldrà fer síntesis molt ràpidament. Si no tries, no decideixes, i llavors no comuniques. Cal superar la necessitat de dir-ho tot.
La forma en la que es prenen decisions a les empreses canviarà. El Xavier ens recorda com conduíem sense Google Maps. En canvi, ara tenim l’app Waze que ens dona informació sobre el trànsit a les carreteres en temps real. Aquest es el camí que hem de transitar. Avui en dia gestionem les organitzacions amb mapes, i d’aquí un temps ho gestionarem en directe, igual que amb el waze. Haurem de prendre decisions sense saber perquè passen les coses. Els cotxes autònoms substituiran als normals? El Xavier pensa que no, perquè a les persones ens agrada conduir. No està tan clar que passarà. La tecnologia possibilita fer coses diferents però no es l’únic determinant.
En aquest entorn de canvi tecnològic, a les organitzacions ens canviarà la vida. La part més fàcil és canviar la tecnologia, i la part difícil és canviar a les persones. Ens diu que hi ha organitzacions on la gent ha perdut el sentit de l’esforç. L’esforç és el que ve després del cansament. Així, si les persones no posen de part seva, la suma d’intel·ligències artificial i humana no es produirà. Diu el Xavier que el problema principal a les empreses és la gestió del no talent.
Caldrà acceptar que ens equivocarem, i es per això que necessitarem gent amb certa humilitat. Perquè quan canvia el context cal canviar; ens caldrà desaprendre, és un exercici fonamental. El Xavier conclou la seva ponència amb alguns missatges clau per les empreses i la transformació digital: caldran organitzacions que gestionin el talent, centrades en el client, que conjuguin adaptació i autenticitat.
Ja en temps de tertúlia, vam parlar d’empreses amb ànima. El Xavier ens va dir que ell no sap que fan les empreses per tenir ànima, però que sí que sap quan entra a una empresa que no en te. Sobre fer innovació, vam aprendre que la majoria d’innovacions les han fet persones que no sabien que era impossible, i que per fer innovació, no es necessiten molts diners, ni molt temps, sinó tenir persones amb una altra mirada.
Vam parlar del repte de la longevitat, de dades i de transparència, de bioenginyeria, de manufactura digital, d’economia circular… Em quedo amb la reflexió de que vivim una època similar al Renaixement, quan la difusió de la impremta va suposar una nova forma de veure el mon, i per això en molts temes avui en dia estem bloquejats. Una vetllada on el Xavier, després d’haver-nos acompanyat a donar un cop d’ull al futur, va acabar fent èmfasi en que cal que reclamem el paper de les persones.