La sessió amb en Jaume Gomà va ser de les que recordarem durant molt de temps. Sumem a la extraordinària claredat d’en Jaume Gomà explicant-nos el seu recorregut professional i la experiència d’ulabox, a la emoció del primer #trinxat que es fa a Barcelona. Si, com sempre, cal destacar alguna cosa, em quedo amb la idea que es pot plorar moltes hores davant d’un excel per trobar les forces per continuar.
La 29ena edició del #trinxat va reunir una bona colla d’amics i nous saludats Artur Miró de Develop Index Ambiental, David Soler d’EADA, Enric Queralt de FITA10, Ernest Benach de {tastic}, Franc Carreras de Somos Digitales, Glòria Molins de trip4real, Guillem Graell de Perfetti Van Melle Iberia, Jaume Amat de Bioemprèn, Joan Castillo de e-urek, Jordi Pérez de IniciadorBCN, Jorge Maria Escanellas de FCC, Josep Maria Ganyet de Mortensen, Judith Pujol dissenyadora, Kim Ruiz consultor, Lluís Queralt de Aperam, Maria Redondo de The P!an Company, Marta Abella de Tinkle, Marta Garcia-Orte de maRQTa, Mònica Segura de Laboratoris Esteve, Nicolas Samaranch de The devil is in the retail, Ricard Castellet de BeRepublic, Roger Marti de T-system, Salva Silvestre de VenturCap, Trina Milan de STIC, Valentí Sanjuan de Gordon Seen i Xavier Menduiña d’ahoramoda.
El més dur és deixar la zona de confort
El #trinxat de en Jaume Gomà comença amb el repàs als seus records infantils de la dificultat de veure aixecar una empresa i com això, durant un temps, ho interpreta com un factor de fre per emprendre en una bona part de la seva etapa adulta. Després d’un ràpid recorregut a les diferents feines per les que va anar passant acabem arribant a l’eix que guiarà la resta del sopar.
ulabox competeix contra Mercadona, Alcampo i Caprabo
En la etapa final d’en Jaume a segundamano es converteix, segons ell, en un “inversor compulsiu” participant simultàniament en més de 10 projectes d’internet. En una d’aquestes el conviden a fer un salt sense paracaigudes per incorporar-se al davant d’ulabox ja que “quan es munta alguna cosa teva és important concentrar el temps i els diners”.
No s’ha de fer res per vendre-ho
En la fase de disseny del projecte es troben amb la dificultat que ni els inversors existents a España ni molts dels processos crítics dels projectes d’e-commerce, com pot ser el delivery, estan prou madurs a internet. Amb tot, s’arriba a sortir després d’una primera ronda d’inversió “clavada” i una segona que “quasi surt”, amb una web “lletja i amb 600 productes de drogueria que al clicar et portaven a una fitxa de productes d’anxoves de l’escala”.
Si arriba, tanquem. Però tornem a obrir
Arribem al moment més íntim i personal del sopar i, per tant, la que també emociona més. Ens explica en Jaume que quan el dia abans de la firma d’una injecció de 4M€, finalment no es firma i es tenen 22 persones a la oficina, es poden arribar a passar moltes hores davant d’un excel… plorant. La lectura possitiva, que sempre s’ha de buscar, és que després d’elaborar un pla de reestructuració lean, aquest es pot portar a terme gràcies a que l’equip “quant més i millor acompanyat estiguis, millor” es compromet a continuar sense cobrar. Aquesta fase, els permet concentrar-se, créixer en assortiment, servei i experiència i convertir cada compra “amb una història d’amor amb cada client”.
A partir d’aquí, el que va passar a la sala del #trinxat, es queda a la sala del #trinxat.
La foto de la capçalera és de Salva Silvestre.