El 177è #trinxat té com a convidat el darrer guardonat amb el Premi Muriel Casals de Comunicació: Tatxo Benet.

Apassionat de la seva empresa i del que representa, se’n sent orgullós perquè sap que no és una empresa normal a Catalunya. L’audiovisual és un món totalment regulat per l’Estat i acostuma a instal·lar-se a prop del poder, és a dir, Madrid. Nosaltres -ens explica- no ens hem especialitzat i ens hi dediquem, al món audiovisual, lluny dels espais de poder que el regulen. El llenguatge audiovisual no és un llenguatge local i nosaltres tenim molta vocació internacional.

La seva expansió més recent ha estat al Canadà (Vancouver, Toronto) i a la Xina (Xanghai, Beijing). A cada país entren de manera diferent en funció de les característiques i la demanda del territori. En un país poden aprofitar, per exemple, els drets de la Lliga per a canals de futbol, i des d’aquí veure com introduir temes de producció de continguts. L’objectiu és entrar al país sense gaire soroll, com un bacteri i expandir-se.

La diversitat lingüística i cultural són valors importants en cada comunitat i copiar models d’unes zones a d’altres és una tasca complexa i difícil.

Mediapro està diversificada en l’àmbit audiovisual: esports, notícies, museus, videojocs… Aquesta diversificació fa que el creixement sigui exponencial.

A nivell de gestió d’empresa, malgrat les gairebé set mil persones que treballen a Mediapro, procuren que la informació circuli de manera fluida.

Tatxo Benet ens acosta al seu cantó més personal explicant-nos que era periodista, que el periodisme representava la seva vocació, però que ara ja no n’és, de periodista, que a la vida ets el que fas i que ell ja no fa de periodista. Nedador de llarga distància, sap que la vida et porta una mica, com el corrent de l’aigua. La seva feina és apassionada i cansada. Radicalment en contra de la censura i a favor de la llibertat d’expressió (i una mica amb el seu fons de periodista), dedica un dels seus darrers projectes a recollir obres censurades amb la intenció d’impulsar una col·lecció permanent a Barcelona : «Què passa amb la censura en el món de l’art?» Li crida l’atenció el fet del gran escàndol que generen i com queden després, en certa manera, maleïdes. En aquest moment té un recull de 40/50 obres d’arreu del món amb diferents motivacions, no massa òbvies algunes, de censura.

Com a anècdota, ens parla somrient del procés de compra de l’obra Presos Polítics de Santiago Sierra en l’edició d’ARCO del 2018, que va ser previ a la censura, i dels equívocs que va generar.

Cal posar en valor la «marca» d’una empresa o d’un canal ja que s’ha de ser capaç de generar confiança a través d’informació veraç. TV3, per exemple,  ha incrementat la seva audiència per les notícies. En el cas de Catalunya, en particular, s’ha d’explicar la veritat perquè a l’altra banda està tot molt manipulat. Destaca la importància dels valors intrínsecs i el fet que aquí tenim talent i iniciativa.

La cloenda de la vetllada ens convida a la reflexió: considera que la televisió és troba en el millor moment de la història, pels sistemes multiplataforma, els canals de difusió, i el recent video on demand, pel quan aposta: «serà la futura manera en què tots veurem la tv».