Aquest mes tindrem amb nosaltres en Jordi Gil Vernet, qui actualment és professor de Filosofia a l’Institut Gabriel Ferrater de Reus i col·labora amb l’Institut d’Oncologia de la Catalunya Sud (IOCS), de l’Hospital de Sant Joan de Reus, on dirigeix seminaris de reflexió filosòfica.
En aquesta ocasió al #trinxat pretenem reflexionar sobre la naturalesa de la guerra. I tractant-se d’un simposi (del grec sympósion ‘festí’), això és, d’un esdeveniment cultural i gastronòmic a l’ensems, no volem centrar-nos en cap conflicte bèl·lic concret, i encara menys en els dramàticament vigents, tot i que ben segur serà inevitable que la conversa hi transiti a l’entorn. Jordi Gil Vernet és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Fa més de trenta anys que exerceix la docència a secundària, amb adolescents que volen ser grans però s’aferren a la seguretat de la infantesa. Per no sucumbir a les temptacions de la vida preadulta, fa excursions esporàdiques per portar la reflexió filosòfica a la indústria i la sanitat. Ha dissenyat i impartit cursos de formació, en diverses comunitats autònomes, a personal directiu d’empreses químiques, farmacèutiques i d’enginyeria, així com a professionals de la salut. Si comptem els seminaris a universitaris i els cursos a usuàries de les biblioteques públiques, la franja d’edat del seu alumnat va dels 12 als 90 anys. Ha publicat articles a revistes especialitzades, com per exemple “Cuando la razón se inspiró en los sueños”, Paradigma (Universitat de Màlaga, núm. 20, 2017), un llibre de text, La història de la filosofia a l’aula (Cultivalibros, 2010), un assaig, La mirada de la lechuza, un antídoto contra las crisis (Bubok, 2013) i un divertiment a quatre mans, Kant a l’oficina. Com resoldre dilemes morals a la feina (Amazon, 2015). Sempre ha practicat esport, especialment córrer i nedar, disciplines que encara li donen grans satisfaccions. Els seus alumnes li han preguntat més d’un cop si és millor corredor que filòsof. Confessa que li genera inquietud esbrinar-ho. |