Per conèixer a fons el món del disseny del vestuari teatral, ens trobem amb Amadeu Ferré i Mas, al #trinxat, presa 55. Aquest vespre som Hildebrand Salvat, Lluís Pallejà, Xavier Fähndrich, Xavier Menduiña, Jordi Salvadó, Mireia Macià, Salvador Batlle, Montse Torrents, Joan Castillo, Jukka Heinonen, Saül Garreta, Carles Abelló, Àngel Pérez, Albert Roca, Jordi Cartanyà, Joan Josep Mestre, Francesc Cerro Ferran, Rosó Carreras i Bernadette Farriol.
L’aprenent que descobreix l’ofici
Amadeu Ferré defensa fermament la figura de l’oficial, de l’artesà que coneix a fons les tècniques de manipulació dels materials, del professional que creix fent d’aprenent de mestres artesans, i és que l’inici de l’Amadeu en l’art de crear, té l’origen en aquesta tradicional forma d’aprendre un ofici. Format a l’Escola Massana en joieria, escultura, pintura i ceràmica, l’Amadeu comença a treballar en un taller de joieria per a ornamentació eclesiàstica, en un estudi de publicitat i en un taller de ceràmica. De cada experiència en sap extreure l’essència, s’emporta la tècnica acurada amb la qual sabrà crear un estil multidisciplinar, que el converteix en un dels creadors de vestuari de més prestigi.
El nen que gaudeix amb l’èpica
Amadeu també parla dels seus referents, i recorda com des de sempre ha tingut accés al ric món de la mitologia, de petit els contes que escoltava l’Amadeu sorgien de la mitologia clàssica, on personatges molt sofisticats, rics en el seu tarannà i de vida complexa, han estat grans protagonistes de la pintura i l’escultura. L’Amadeu està familiaritzat en aquesta forma d’explicar històries en la qual, cada detall, per petit que sigui, elements del vestuari, dels complements, del pentitat, dels estris de treball, de caça o de guerra que porta cada personatge, són elements de valor que enriqueixen la història. L’Amadeu s’autoimposa la missió d’explicar el personatge amb el vestuari i en cada un dels detalls.
L’espectador pot viure l’espectacle gràcies a l’escenografia i al vestuari
Els recursos que necessita l’Amadeu són molts, el color, la textura, la caiguda de la roba, les joies, els postissos… Sap jugar amb tots els elements i sap dotar-los sempre de sentit, perquè l’únic inadmissible per l’Amadeu és l’ús sense sentit dels detalls. Tot parla, tot ha de tenir valor i tot cal que s’integri en la figura del personatge: en el moment que viu, en el seu món interior i els esdeveniments que li prepara el relat. L’Amadeu rebutja la disfressa, exuberant i buida de sentit, de la mateixa forma que els grans escriptors reneguen dels textos que res diuen.
El vestuari simbolitza el moment, el sentiment i el caràcter, és el missatge clau d’aquesta xerrada pausada, mentre l’Amadeu ens ensenya les imatges d’algunes de les peces que ha anat creat durant aquest més de vint-i-cinc anys d’ofici. Aquest ofici amb majúscules, de mestre artesà, d’oficial de taller… l’Amadeu creu que hem perdut el bon saber fer dels oficis manuals, les escoles d’art han treballat molt a fons la conceptualitat i el disseny i han oblidat la necessitat de formar en tècnica. Perquè imaginar, crear, pensar és important, però sense la capacitat tècnica d’un mestre que coneix els materials, que és capaç de manipular-los fins al límit de les seves propietats físiques, no és possible transmetre emocions humanes en cada un dels detalls que configuren el vestit dels personatges d’una obra. Perquè si no és aquest el sentit d’un vestit, quin és?