Retrobada i presentacions
L’obertura de la nova temporada del trinxat amb en Jaïr Domínguez ha servit perquè la família Trinxat es tornés a retrobar. Com a #trinxat-residents els sospitosos habituals Jaume Amat, Joan Castillo, Enric Queralt, Artur Miró, Xavier Menduiña, Lluís Queralt, Trina Milan, Ricard Castellet, Josep Maria Ganyet i Lluís Pallejà; i algunes cares conegudes i algunes noves entre la resta d’assistents Jordi Pi i Àlex Marquina de TV3, Pilar Junyent, Carol Huesa de Vicens Vices, David Escrich de Alstom, Daniel Solà, Germà Guerra, Mireia Macià i Natalia Carranza de e-urek, Ferran Pallàs, Marta Abella de Tinkle, Ana López de Estrella, Marc Grau de Fluvia Conservation, Montserrat Caelles de El Tomb de Reus, Ivan Facerias, Jordi Valverde de Eclipsi Networks i Álex López de Grup Xátiva. Comencem amb les presentacions i descobrim que en la nova temporada post-hipster 2014-2015 el que es porta és ballar Lindy Hop. També descobrim que si tens un dit trencat es pot continuar tocant el piano. I finalment, com sempre, en Castellet va arribar tard, o era en Ganyet?.
Feta l’exposició del personal entrem en matèria. El ponent també es presenta tot i que no ens queda clar si és enginyer de camins, canals i ports, si ha estudiat història de l’Art o quin carai d’origen és el seu. Però bé, això no altera al personatge. Vedell consagrat és autènticament denominació d’origen de Girona i més concretament de Vilafant, famós ara per la seva estació de tren. Ens explica que havia de marxar a Mèxic i just una setmana abans el van trucar per començar a treballar a la ràdio. Va començar a escriure guions i més tard va fer el salt a la televisió amb Buenafuente (malgrat que, per molt que diguin, tele i ràdio no tenen res a veure). Més tard va canviar i va passar del Terrat a Minoria Absoluta amb en Toni Soler.
Entrant en matèria
En Jaïr i la Bibiana Ballbé són parella de fet, de judicis. Ells han estat desimputats aquest mateix dilluns i txan txan, ara no para de rebre trucades i missatges per nous projectes. En aquest país es passa d’un extrem a l’altre de manera alarmant.
Ens explica la seva aventura amb Rodolfo Chiquilicuatre; ell va ser coautor de la lletra d’aquella cançó. Amb dos guionistes més, una guitarra i un sol acord van tirar endavant una cançó que va aconseguir un milió de vots ja a la prèvia d’eurovisió. Quan Raffaella Carrá va dir que havien estat seleccionats no s’ho podia creure. Anar a Bielorússia va ser tota una altra experiència tant pel país com pel show. Per ell, això si que va ser un acte de terrorisme conceptual contra Espanya.
També ens explica que li havien proposat de fer un llibre titulat “mil maneres de matar un rei” però en un atac de bon minyó el va desestimar.
El sopar és amè i anem canviant contínuament de tema amb referències aquí no reproduïbles. Passem a parlar ara dels mitjans de comunicació. Els capatassos de la tele convencional estan seriosament preocupats amb canals com youtube perquè tenen milions de visites i les marques hi estan migrant. Allà també hi ha gent que crea grans productes. A vegada se’ls ha cridat per participar en un mitjà convencional però quan se’ls canvia de format acostumen a fracassar.
I per anar tancant
Sempre definim el #trinxat com un esdeveniment per a ments inquietes en el que un ponent ens explica històries i a part de debatre’ls també es pengen comentaris a twitter per a la comunitat digital. El que passa és que això ja no és cool i ara el que es porta és comentar-ho a Forocoches on la gent es desfoga molt més…. potser haurem de començar a plantejar-nos un canvi de plataforma.