A més dels ponents Oriol Bohigas i Beth Galí i d’una bona part dels #trinxat-residents Artur Miró, Enric Queralt, Guillem Graell, Joan Castillo, Lluís Queralt i Xavier Menduiña van assistir una bona quantitat de cares noves Álex López de Grup Xativa, Antonio Casals i Eugènia Laureckis de Salesbrain, Carol Huesa de Vicens Vives, David Escrich de Alstom, David Rodríguez de luxutravel, Gerard Roig i Marta Casals de Lumaca Prat, Guillem Puig de Develop Index Ambiental, Ivan Facerias comunicador, Jana Miró paisatgista, Marc Enrich de Fundació Estimia, Marta Garcia-Orte arquitecta, Montserrat Caelles de El Tomb de Reus, Natalia Carranza de e-urek, Pau Majó, Ruediger Wurth de BB+GG arquitectes i Toni Pou periodista científic.

Fotografia d’una Barcelona de post-guerra

L’anunciada visita de l’Oriol Bohigas al Trinxat havia aixecat una gran expectació. El fet de poder escoltar durant tot un sopar un dels precursors del canvi més gran que havia sofert la ciutat de Barcelona al llarg de la història era un desig amb el que molts havíem conviscut en època d’universitat.

De front les notes que es veien preparades per establir una cronologia explicativa sense fissures, l’Oriol ens va començar a explicar com era la Barcelona de la post-guerra. I ho va fer amb tres paraules:

• Misèria
• Destrucció
• Gana

Les cartilles de racionament es subhastaven a l’estraperlo, sota la imatge d’un trist final cinematogràfic. I es que en aquella Barcelona no hi havia llum. No només per manca d’electricitat, sinó per la horrible il·luminació de l’Eixample, amb bombetes de 25W per illa (les bombetes del senyor Pin i Pon!).

El naixement de l’urbanisme com a eina de gestió a Barcelona

L’urbanisme a Barcelona després de la guerra era inexistent. BCN era una ciutat de misèria i escombraries. Era el resultat de l’execució d’uns tècnics sense formació, amb una idea equivocada de BCN vs Catalunya, idea també imposada per un govern a Madrid que no invertia res de res a la ciutat.

A més a més no s’admetia que l’Àrea Metropolitana era part de BCN. De fet mai s’ha admès.

Era una època on es valorava l’alçada dels edificis per càlcul de densitats, i on Porcioles deixava fer amb una permissivitat extrema.

Famós és el cas de les dues plantes extres, sense cap mena de sentit arquitectònic en ple Passeig de Gràcia, també anomenat, “PIS PORCIOLES”, teòricament pis tècnic pels elements de la calefacció, que es convertien en un increment de superfície habitable.

Les condicions de vivència qualitat urbana eren desastroses.

En els darrers anys del franquisme es dona via verda al Pla General Urbanístic de Barcelona i Àrea Metropolitana (1975). Va ser aprovat amb la infiltració d’arquitectes molt bons tècnicament de fora del país. Es pot considerar un dels documents de major interès per l’estudi de l’evolució arquitectònica a Barcelona.

El dinar amb en Narcís Serra

Com entra el sr. Bohigas a l’ajuntament? Amb un dinar amb en Narcís Serra parlen fins les 6h del matí de com hauria de ser una BCN ordenada urbanísticament, un any i mig després de començar l’alcaldia. Era una època amb molt poca sensibilitat per aquesta competència, on els alcaldes eren els urbanistes, i on no hi havia ordenances pròpies, i amb molta especulació.

Després del sopar, al dia següent, el sr Serra s’interessa per la xerrada de la nit anterior, i fitxa l’Oriol com equip tècnic.

Amb Serra és evident que arriba una nova visió, amb projecte abans de planejament, on hi ha millora de places que, per contagi, millorarà la resta adjunta a la plaça. S’aposta realment per l’espai públic.

Aquesta és una aportació molt interessant, ja que va ser precursora a Europa.

El nou equip d’urbanistes

BCN – invent: arquitectes dins de l’ajuntament, com a origen innovador de la ciutat, i una clara aposta pel microurbanisme.

A tot això, arriben les olimpíades. Les 4 àrees olímpiques, que millores cadascuna d’elles la ciutat, impulsades per una actitud pro-activa de l’alcalde Maragall.

Però es necessita inversió privada. D’on surt? Maragall: “Hem de fer veure que controlem”, en referència a la petició d’inversió privada enfront d’un suposat control per part de l’Ajuntament.

L’actual BCN

Enfocada absolutament al turisme.

Manca de sensibilitat. BCN ha de trobar l’equilibri entra l’entrada de turisme i el seu ús per part dels ciutadans.