L’Albert és una persona amb una fesomia tranquil.la, personatge que sembla sempre preparat davant qualsevol pregunta inquisitòria. Amb un perfil fred, a l’espectativa de saber que era un #trinxat. Així es presentava l’Albert, amb ganes de donar a conèixer la seva interessant història d’amor amb Moritz. L’expectativa estava creada ja que hi havia la plana major dels #trinxat-residents Guillem Graell de Codorniu, Jaume Amat de Bioemprèn, Joan Castillo d’e-urek, Enric Queralt de CUADLL, Lluís Queralt d’Aperam, Artur Miró de Develop Index Ambiental, Trina Milan de Tecnocampus i Ricard Castellet de BeRepublic. També teníem desplaçat de la demarcació de #Reus a Ernest Benach de {tastic}. A la banda de #trinxat-convidats caras noves i no tant noves Gabi Serra cuiner, Mònica Segura de Laboratoris Esteve, Jordi Pi i Àlex Marquina de TV3, Jaume Gomà d’Ulabox, Pedro Valero de Concept, Cesar Rabaza d’Aperam, , Daniel Quer de Les 7 portes, Mireia Macià i Natalia Carranza de e-urek.

La fluidesa va ser la tònica general de gairebé tres hores de participació contínua amb un ordre d’exposició verbal totalment envejable.

Presenta Moritz com una empresa totalment familiar, que, com a tal, necessitava l’empenta d’un extern per adonar-se del gran potencial que tenia, i com s’havia de fer conèixer en un mercat ple de devoradors. O encara millor: molt pocs, i molt perillosos.

De fet l’Albert ens explica que va haver tres anys preguntant-se què fer per què la gent sapigués què era una Moritz. La resposta no va ser una, sinó que en van ser 7.

Cal ser molt atrevit

1. Posicionament i identificació de mancances

• Com buscar el teu target?
• Com buscar una proposta sòlida de posicionament?
• La resposta va ser clara: BARCELONA. “MORITZ, la cervesa de BARCELONA”.
• Aquesta conclusió tenia un per què darrera:
  • Hi havia una realitat històrica. Moritz es va crear el 1850.
  • La marca Barcelona té actualment un “punch” imparable.

2. Identificar territoris de comunicació

• Actualment totes les marques de cervesa apunten cap a l’esport i la música. Moritz buscava un altre territori. Quin: LA CULTURA.
• També hi havia un per què, i no és més que Barcelona té una alta dinàmica cultural i gastronòmica.

 3. Ser totalment radical amb el posicionament escollit

• No val anar a mitges ni a varis posicionaments per intentar dominar-ho tot. No acostuma a anar bé. Es tendeix a la diversificació.

4. Consistència i coherència en el missatge
5. Cal ser molt atrevit

• Moritz només etiqueta en català. I d’això en fan bandera, malgrat els hagin portat algun problema amb clients espanyols de reconegut prestigi.
• Aquest fet, i donada la situació actual, podria fer pensar en limitacions més enllà de les nostres fronteres. “El món és molt gran” recalca en Castellón.

Les marques acaben sent el que fan, no el que diuen

• Per ser algú en el mercat t’has de carregar de valors. El discurs publicitari antic, solitari, ja no funciona.
• Per això Moritz parla de les seves accions.

Lesson learned. Marca amb ideologia (NO POLÍTICA)

• Has de defensar unes idees, uns valors.

A partir d’aquí, la conversa comença a fluir, amb molt d’interès pels components del #trinxat, i on l’Albert replica amb seguretat, com si parlés del seu fill.

Xarxes socials

Moritz no va voler entrar fins el 2009. La raó: no es volia caure en l’errada de llençar missatges de únicament del que són, i no del que fan.

L’engagement dels missatges és important.

Espais de comunicació

Moritz s’ha creat els seus propis. No té ni possibilitat econòmica ni poder per fer-ho com altres empreses del sector. I aquesta és la seva aposta. Velódromo, El 300 del Born i Fàbrica de Moritz, on només en aquesta darrera hi passen 1.000.000 de persones / any.

El co-branding també funciona molt bé, i l’exploten amb intenció, però no amb qualsevol.

La “famiglia”

Moritz va ser creada per Louis Moritz, i rellançada el 2004 per la cinquena i sisena generació.

No els agrada sortir gaire en públic; “… per aquesta raó tenien “il consiglieri”, que era jo” ens confessa l’Albert, qui argumenta així la invisibilitat de la família.

De fet, l’Albert ens confessa que a la resposta de la trucada d’un Head Hunter, les primeres paraules a l’entrevista van ser: “Sóm la Moritz ”, continuat d’un silenci. Una entrevista un pèl surrealista.

Aposta per la ideologia

Contundent: “Moritz és d’esquerres i catalanista” afirma l’Albert. Però en cap cas ho comenta en to polític, sinó ideològic, ja que prediquen amb l’arrelament de marca i territori, i el manteniment en el temps que s’ha de dur a terme per aconseguir-ho.

Fabricació saragossana.

Per aconseguir el toc “Moritz”, transporten l’aigua del Montseny, del manantial de Font D’or, fins a Saragossa, on es fabrica per interès de la societat mercantil asociada.

Futur estratègic

Actualment el mercat de la cervesa catalana factura 600 milions d’euros anuals. Moritz en factura 40.

Objectiu principal: copar un 20% del mercat català.

I a nivell internacional, “… posar molta energia …” comenta l’Albert.

Cerveses artesanes

Els petits productors de cervesa artesanes són uns aliats excel.lents. Augmenten la cultura cervesera del país, perque ja es comença a veure gent demanant per una “ale”, “pielsen”, … I no únicament per “una cervesa!”.