Joel i Michelle Levey van ser els ponents del #trinxat especial que vam celebrar el passat 5 d’octubre. Vam començar amb una presentació de Jordi Cartanyà que ens situa a la Festa Major de Sant Pere del 2014, moment en el que els Levey coneixen Catalunya per primer cop. A la ronda de presentacions que fem habitualment, els Leveys van convidar-nos a traslladar una pregunta que fos el centre del nostre interès personal en relació al lideratge. Molts dels assistents van fer referencia a les emocions viscudes al país el dia 1 d’octubre i que encara eren molt intenses. La pregunta més repetida va ser si els ponents ens podien oferir unes pautes per gestionar aquesta situació. Aquell vespre, els assistents al #trinxat estàvem 100% d’acord en la importància de parlar i reflexionar en profunditat sobre la necessitat de nous lideratges. Lideratges més basats en valors. La clau que ens oferien els Leveys és que no es pot liderar a altres persones sense ser capaç de liderar-te a tu mateix.
Comença Joel Leveys la seva xerrada fent concentrar la nostra atenció en l’efecte multiplicador que tenim les persones, que portem amb nosaltres totes les nostres vivències. Així, quan ens relacionem amb altres persones que alhora han tingut multitud de vivències pròpies, d’alguna forma es posen en contacte i interactuen… si parem atenció. Llavors el Joel ens fa prendre consciencia del que representa l’entorn que vivim actualment, i que descrivim amb l’acrònim VUCA (Volatilily, Uncertainty, Complexity and Ambiguity). Ens comunica el missatge mitjançant una imatge d’una persona surfejant una onada gegant, i ens planteja la següent qüestió: com surfejar les onades? Ens insta a despertar i a no seguir pensant que no som en mig d’aquesta onada gegant, perquè hi som, tan si volem com si no. La resposta a la pregunta de com surfejar, rau en un nou nivell de consciencia: l’atenció plena. El Joel ens explica que és el començament d’un camí, i ens diu que per anar-hi, ens caldrà coratge.
El relat del Joel ens fa veure que som davant d’un gran canvi: del creixement de la societat industrial a una civilització on fem la vida sostenible. Diu que aquest canvi sorgeix de la consciencia de cada cop un nombre més gran de persones que s’adonen que les nostres necessitats poden ser cobertes sense destrossar el planeta. Els líders d’aquest canvi disposen de tres estratègies al seu abast. 1) Actuar en la disminució dels danys al planeta i als essers vius; 2) analitzar i entendre les dinàmiques del vell sistema, tot creant alternatives amb saviesa, i 3) augmentar la consciencia i aprofundir en la saviesa, creativitat i compassió que portem a la vida. Davant d’aquesta realitat, la pràctica del mindfulness apareix com una eina que pot contribuir a crear millors líders, basat en tres capacitats: de resiliència, de col·laborar amb altres i la capacitat de millorar en situacions complexes. D’acord amb el relat del Joel, entrenant la nostra ment podem canviar el nostre cervell. Podem ser, d’alguna forma, els seus escultors. Aquest entrenament es basa en dos moviments de la ment: aclarir constantment el que és important per nosaltres i aprendre com veure la realitat actual amb més claredat. Per tant, es clau millorar la nostra pròpia autogestió. Cal que ens entrenem a fer una pausa abans de respondre als estímuls.
Per finalitzar la vetllada, el Joel i la Michelle comparteixen amb nosaltres tres estratègies. La primera, somriure davant les dificultats, donant-nos espai per no identificar-nos amb la emoció que sentim. La segona, acceptar el patiment com una part natural de la vida, en lloc de negar-ho. La tercera, mantenir la ment clara, tot i fent acceptació que moltes vegades no sabrem perquè ens sentim com ens sentim. Un #trinxat especial que ens va convidar a fer-nos preguntes i a no tenir presa en trobar les respostes.