A l ‘extraordinari #trinxat amb Anna Corbella vàrem assistir la majoria dels #trinxat-residents Artur Miró, Enric Queralt, Guillem Graell, Jaume Amat, Joan Castillo, Lluís Queralt, Ricard Castellet i Xavier Menduiña; i una molt bona representació de cares noves i altres no tant noves Albert Cabré de Abantia Instalaciones, Álex López de Grup Xativa, Antonio Casals Mimbrero de Salesbrain, Bernat Giral de Residència Erasmus Gràcia, Eric Martí de R Martí Callis, David Escrich de Alstom, Franc Carreras de Somos digitales, Guillem Puig de Develop Index Ambiental, Ignasi Graell de CEAL9, Joan Amat de Desigual, Jordi Escrich de Scopic, Kim Ruiz de freelance, Lluís Corbella de Arquitecte i Pol Graell de TVE.
Introduint
Comencem el trinxat aquest cop amb una anècdota que ve donada per la presència de l’Anna, gran aventurera del mar, el dia que és i el fet que estem en el restaurant del grup Xàtiva:
Avui fa anys, l’any 1520, Magallanes passava per l’estret que porta avui en dia el seu nom. Al sud quedava una illa que se li posà el nom de Xàtiva. Més tard durant la Guerra de Successió l’any 1707 els borbons aconseguiren entrar a la ciutat de Xàtiva la qual varen saquejar i cremar. En record a aquell episodi decidiren canviar el nom de la illa de Xàtiva per “La Tierra del Fuego”.
Entrant en matèria
En primer lloc l’Anna ens explica com d’important és que la gent li doni suport a tot el que fa ja que sinó es podria pensar que és una friki. Sentir l’afecte de la gent a prop quan una persona està a milers de milles de terra és bàsic per a superar els problemes o situacions límit que es generen i, en el cas de les rutes en solitari, ajuda a no sentir-se sola.
L’Anna treballava de veterinària i per diferents casualitats es va endinsar en el món de la vela. Va aconseguir que GAES la patrocinés a la regata minitransat consistent en creuar l’Atlàntic amb un veler de sis metres i mig d’eslora. Allà va guanyar a la resta de vaixells que podien formar part de l’equip GAES (4 nois) per a la Barcelona World Race. Va ser acabar-la i tenir un lloc assegurat.
La minitransat és una regata molt dura al ser en solitari. No hi ha mòbils, ni càmeres, ni comunicacions, només una radio valisa. Com que vas sol només pots fer petites capcinejades de com a màxim 20 minuts. El cicle de son està format per cicles d’una hora i mitja i quan dorms cada 20 minuts et carregues aquest cicle. En el darrer quart d’hora del cicle de 1.5 hores és quan recuperes la part mental (fase REM). “Nosaltres acabem entrant a la fase rem directament quan ens posem a dormir”.
Quan va tornar de la Rochelle (port mític d’arribada) l’Anna tenia unes ganes boges de xerrar. No callava! En el fons les persones són animals socials i l’Anna no n’és l’excepció.
L’experiència de la Barcelona World Race
La Barcelona World Race és una competició a vela en la que la ruta definida obliga a baixar a l’hemisferi sud i a fer la volta a l’Antàrtida. Aquesta volta, com més al sud es faci, més curta és perquè els paral·lels del globus terraqui cava vegada són més curts. El que passa és que també com més al sud, més riscos hi ha per la major presència d’icebergs i, per això l’organització posa un paral·lel límit i uns punts de seguretat que poden ser mòbils en funció de la informació satèl·lit del moment.
La Regata engega el 31 de desembre a l’hemisferi nord (Barcelona) amb fred. Els participants després de creuar l’estret de Gibraltar busquen els millors vents elisis per a creuar l’Atlàntic. L’equador és una zona molt aleatòria, caòtica i perillosa amb calmes eternes i tempestes fortíssimes que t’arriben de cop. Més endavant s’arriba a l’hemisferi sud on és l’estiu i on es passa força calor. Allà l’aire és més dens i com que en aquest hemisferi no hi ha gaire superfície emergida, el mar és més dur perquè l’aigua és menys càlida. Els navegants li diuen el mar del sud. Els navegants intenten enganxar-se a les depressions i saltar d’una a l’altra al llarg d’un mes per anar baixant. És una zona on s’aprecia la força de la naturalesa i la seva potència.
La ruta passa per llocs on el rescat és impossible. Són zones on els helicòpters no hi arriben per manca d’autonomia, no hi passen vaixells comercials i els únics que podrien salvar algú amb problemes són els propis companys de regata. Això fa que la rivalitat entre els participants sigui sana.
Als 50 dies de ruta passaren a prop de New Zealand on algun vaixell va haver de parar per reparar alguna peça, cosa que li va implicar la corresponent penalització. Hi havia enveja sana de tocar terra ferma, de parar en un país on no havia parat mai, de parlar amb gent. El vaixell no deixa de ser una gàbia!
En l’anterior Barcelona World Race (BWR) l’Anna i la seva companya de viatge van trigar 102 dies a fer la volta al món. Durant tot aquest període van estar fent guàrdies cada 2 hores. El cos s’acaba acostumant i l’avantatge d’anar en parella és que quan no et toca estar de guàrdia tens capacitat per adormir-te profundament.
Al vaixell es porten 10 veles diferents que cal anar canviant en funció de la intensitat i angle del vent. Normalment aquesta és una maniobra que cal fer en parella i quan hi ha un canvi de rumb o de vent aleshores cal acabar despertant el company i podent acabar fins i tot perdent el torn de dormir. Si això et passa en dos torns seguits doncs el més normal és que en el tercer torn donis una mica de més d’aire al company. La relació entre un i l’altre és bàsic i cal cuidar els petits detalls perquè si un està content, l’altre segur que dormirà tranquil. Al final, anar descansat en una regata on estàs un centenar de dies en tensió és un dels aspectes més claus.
La propera Barcelona World Race
El nou vaixell de la BWR és gairebé 100% ecològic. La principal font d’alimentació són els hidrogeneradors que funcionen com una dinamo dins l’aigua. El seu fregament és mínim i presenten importants avantatges respecte els aerogeneradors o les plaques solars (carreguen poc al sud perquè els dies poden ser molt grisos). Amb aquests aparells s’ha pogut reduir al mínim la quantitat de gasoil de seguretat que s’està obligat a portar.
La regata incorpora elements de sostenibilitat, educació i recerca. En aquest marc el Bulli i les Cols han treballat en menjars liofilitzats. El Doctor Estivill estudia el règim del son. I També caldrà tirar al mar uns aparells en llocs determinats que després utilitzaran els científics per caracteritzar les aigües oceàniques.
Pel que fa les comunicacions tenen unes obligacions de respondre als mitjans de comunicació, a fer uns comunicats, etc. Amb en Toni Clapés i companyia la veritat és que l’Anna s’ho passava d’allò més bé perquè el tipus d’entrevista era diferent a la resta. Era gairebé com parlar amb la família. Espera aquest any repetir.
I per anar tancant
Els navegants, a l’igual que els alpinistes es defineixen com els conquistadors de l’inútil. L’objectiu, la fita és aconseguir una cosa que no serveix per a res: fer la volta al món, pujar un pic… Però encara que pugui semblar un contrasentit hi ha alguna cosa que mou a l’Anna a tornar a participar a la BWR i nosaltres a seguir-la amb el cor i l’esperit de ben a prop.