Marc Castellnou va ser el ponent del #trinxat presa 121. De formació enginyer forestal, és Inspector del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, analista en cap dels GRAF i, entre altres, coordina projectes d’investigació en els camps de la modelització de combustibles, ecologia del foc i gestió d’incendis.
El Marc va començar la seva xerrada parlant-nos dels incendis com les necessàries pertorbacions per a la preservació dels nostres boscos. Ens va explicar que, tot i que durant milers d’anys els boscos han evolucionat gràcies als incendis, hem anat intervenint en l’ecosistema, i durant els darrers 40 anys hem anat construint un paisatge que no s’aguanta. El relat del Marc ens va situar en una realitat diferent sobre el foc. Diu que s’apaguen més les flames que no pas els incendis. Ens parla d’una realitat en que cada cop els incendis son més grans i llavors cada vegada s’inverteixen més diners per apagar-los, insistint en la mateixa estratègia, però apagant flames no estem deixant que es renovi l’ecosistema. Aquests diners no s’estan invertint en millorar la situació.
Així com avança la ponència del Marc, ens situa en els danys col·laterals que comporta. Ningú té cap certesa sobre que passarà perquè mai abans la humanitat s’havia enfrontat a un problema climàtic d’aquesta magnitud. Dirigint-se especialment a alguns dels joves assistents al trinxat que havien vingut per primer cop, el Marc sentencia: “malauradament, el món que els hi passarem als nostres fills es pitjor del que vam rebre nosaltres”. Donat que els boscos son ecosistemes complexes, necessitem aprendre que no podem governar el canvi. En la seva opinió, quan actuem sobre un ecosistema, el destrossem, perquè maximitzar un recurs destrueix l’ecosistema.
La incertesa només es la certesa de que tot canviarà. Però com a societat, som conservadors de mena, i cadascú de nosaltres té una visió diferent del que representen els incendis en funció de les seves experiències. Pel Marc, el problema és que com a societat no posem en valor el bé comú. Ens diu que hem de prendre decisions menys capitalistes, posar per davant el bé comú que els interessos econòmics de determinades persones, i com a societat, definir l’escala de valors.
Hi ha solució? El Marc ens va explicar que si permetéssim que alguns boscos cremessin, podríem regenerar alguns boscos i anar construint la resiliència dels nostres paisatges. El preu es el que perds en el procés per garantir la continuïtat. El cos de bombers es conscient que el futur depèn de la seva creativitat. Com a conseqüència de l’aprenentatge de l’experiència, han començat a desenvolupar un sistema amb mapes lògics per visualitzar les conseqüències de les decisions, sense jutjar-les. El Marc va acabar la seva ponència afirmant que per prendre decisions en situacions d’incertesa, la solució es liderar.
Ja en temps de debat, la reflexió sobre la incertesa i el canvi va estar present durant la resta de la vetllada. Les ininterrompudes intervencions dels assistents van col·laborar a que els assistents tinguéssim, des de la visió personal del Marc sobre el paisatge del futur, un punt de vista privilegiat sobre la presa de decisions en la incertesa, el lideratge i el bé comú.