Tomàs Molina, ponent del #trinxat presa 104, llicenciat en física, meteoròleg i científic, ens va endinsar en el canvi climàtic. Ens va parlar de com està canviant el mon, com afecta a la meteorologia i com aquest canvi ens afectarà a tots.
Comença Tomàs Molina dient-nos que el canvi climàtic dels darrers anys ha estat espectacular. Per posar-ho en perspectiva i per que ens féssim una idea més clara del que representa la velocitat d’aquest canvi, ens va anar fent preguntes sobre diversos canvis tecnològics per veure si situàvem l’any en que es produeix. La primera dada que ens dona és que en menys de 50 anys hem doblat la població mundial. Des de l’enllumenat públic, a Internet, passant pel primer ordinador, Molina ens fa repassar els avenços científics i ens repta a calcular els anys que han passat des de llavors. Els assistents anem prenent consciencia de la rapida evolució.
Molina ens va endinsar llavors en la terminologia pròpia dels experts del canvi climàtic, i ens va explicar els efectes de quatre possibles escenaris (RCP: Representative Concentration Pathways). Aquests RCP’s son els escenaris que analitzen els experts del IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) en el seu informe. El ponent ens va mostrar unes gràfiques on vam poder veure els quatre escenaris possibles de la temperatura del planeta al 2100, en funció de l’augment previst de radiació. L’escenari més positiu es tenir en compte la tecnologia (que encara no s’ha inventat) per poder baixar del nivell de CO2 actual; per tant, el perill més gran depèn de les emissions actuals. “Quants anys falten pel 2025? Només 9!” Molina ens diu que es poc probable que al 2025 s’hagi netejat l’atmosfera, i llavors ja serem plenament conscients del canvi climàtic. Si no hi ha acord de forma immediata estarem a un escenari amb més onades de calor amb més freqüència, veurem incendis forestals a llocs d’Europa on no els havíem vist mai, i més episodis de sequera. Per que ens situem, Molina ens diu que el 2016 ja és l’any mes càlid de la història.
Continua el ponent amb altres reptes pel futur més proper, com el que comportarà l’augment de la població mundial. Al 2025 serem al voltant de vuit mil milions de persones, i les necessitats alimentaries suposaran un gran canvi estructural. La carn cada vegada serà més cara, i ens haurem de tornar vegans a la força. Molina ens va donar algunes dades abans d’acabar que ens van deixar glaçats. Com que el Pol Nord al 2050 estarà desfet; està passant molt mes ràpid del que es pensava. El missatge del ponent no és pessimista, però quan va acabar la seva ponència es va fer un silenci profund de reflexió.
Ja en temps de debat, la reflexió va deixar pas a les preguntes dels assistents del trinxat. Començant pel rol que cal que juguin els Estats i passant per les reflexions sobre l’economia del be comú i la sostenibilitat, el ritme de les preguntes vadonar peu al ponent a explicar diverses anècdotes relacionades amb la seva feina. Una de les més compartides a les xarxes va ser que els meteoròlegs no busquen la veritat, sinó la versemblança, com un sentiment de connexió que busca que el màxim nombre de persones creguin que han encertat. La passió del ponent per la seva feina va anar agafant un to cada cop més distes i personal amb el que vam acabar una gran vetllada.