Post escrit  amb col·laboració de Joan Castillo

La conversa amb en Pol Antràs és d’aquelles que en sentir-la per primer cop, creus que ho has entès tot però que a mida que van passant els dies i la vas recordant, te n’adones com pots haver perdut una bona part de les conclusions que es derivaven d’un discurs que en essència, semblava senzill.

La 33ena presa del #trinxat va reunir a quasi tots els #trinxat-residents Guillem Graell de Perfetti Van Melle Iberia, Jaume Amat de Bioemprèn, Joan Castillo de e-urek, Enric Queralt de CUADLL, Xavier Menduiña de ahoramoda i Lluís Queralt de Aperam i una concentració molt important de nous #trinxat-convidats Ricard Castellet de BeRepublic, Jordi Conesa de Bufete Conesa, David Rodriguez de Luxus Travel, Jordi Hinojosa de Dinamon i Naming Digital, Aleix Rof de CaixaBank, Hildebrand Salvat de Gabinet CERES, David Escrich de Alstom, Mireia Macià de e-urek, Lluis Palleja de Concentrados Pallejà, Natalia Carranza de e-urek, Sergi Garcia de Lewis PR, Aleix Marcó de Letsbonus.com, David Sagarra de Eden springs, Xavier Llort de Banc Sabadell, Sergi Lloret de Banc Sabadell, Ana Tarragona de El nan casteller i Vicenç Horta de Quimibio.

Si pots fer el doctorat al MIT, has de dir que sí

Després de fer un lleuger repàs del seu CV, arribem a un dels punts claus de la trajectòria professional d’en Pol “si et surt la possibilitat de fer el doctorat al MIT, has de dir que sí. I si després et surt la possibilitat d’anar a Harvard… doncs no pots dir que no” i això fa que un noi de Barcelona que quan va tornar la primera vegada dels USA va dir que no volia tornar, porti des de l’any 2003, i sense perspectiva de tornar-hi, dedicant tot l’any a fer investigació d’aspectes microeconòmics del comerç internacional i tres mesos on concentra la seva activitat docent.

Els models et donen lliçons que t’ajuden a entendre millor el món

L’enfocament d’en Pol supera la “nova teoria del comerç” d’en Krugman en el sentit que li dona un enfocament microeconòmic agregat afegint conceptes contractuals a la taula de joc. Aquest enfocament permet estudiar la relació entre les empreses i la diferència de les empreses. En altres paraules, els “objectes” d’estudi en els models d’en Pol són les empreses i les seves relacions enlloc dels països on estan (o actuen) aquestes empreses.

Alguns paràmetres que també s’inclouen als models són, per exemple, la política vers les multinacionals dels diferents països: segons la pròpia regulació del país pot evitar o promoure que les empreses prenguin o no la decisió d’internacionalitzar-se (tant el seu procés productiu com la venda). Un altre exemple és la “manera de ser” de les empreses: hi ha empreses que subcontracten la producció com Nike i empreses que tenen la fabricació pròpia com Intel.

El comerç internacional es mesura en vendes

Alguns aspectes que han afectat positivament al comerç internacional, en un primer anàlisi, i que donen resposta al perquè hi ha hagut un elevat augment en la internacionalització del procés productiu (tant de venda com de producció):

• la regulació internacional (la UE ha fet possible que les empreses acabin venent molt més fora),
• la molt forta liberalització de capitals entre països que permeten que per les multinacionals sigui beneficiós expandir-se,
• el descens del cost del transport “posar les coses en containers”
• les millores de les tecnologies per a transmetre informació, processar-la de forma senzilla i de forma coordinada entre processos productius que estan en diverses parts del món.

Un fet a considerar és que ⅔ del comerç internacional són béns intermedis i no béns de consum. Sols aquest percentatge, ja dona resposta al creixement del comerç. És per aquest motiu que el comerç internacional únicament es pot mesurar en vendes. Una forma fàcil d’entendre-ho és que quan ens intercanviem materials, augmenta la facturació i per tant s’està augmentant el valor afegit (efecte magnificació). Amb la caiguda de Lehman-Brothers el Q4 del 2.008, el comerç internacional es veu altament afectat (en el cas d’alguns països arriba al 20%).

Com no podia ser d’una altra forma, les multinacionals afecten molt al creixement (i es veuen molt afectades per aquests canvis geoestratègics). A tall d’exemple, el 50% de les importacions americanes són intra-empresa, filials de la mateixa empresa en diversos països. La (molt) potent indústria de l’automòbil americana és la definició més clara d’importacions intra-empresa. En canvi empreses com ara Nike o Apple, al tenir un molt elevat nivell de subcontractació, no afecten excessivament a aquest indicador… tot i que el 90% de les importacions als USA són multinacionals.

Les dades catalanes ens indiquen que ⅔ de les nostres exportacions són béns intermedis i ⅓ són béns de consum. L’any 2.005, les multinacionals catalanes representen el 60% de la importació.

La frontera entre Canada i els USA hauria de tenir 3.000km

En comerç internacional l’efecte frontera és aquell que fa de fre en les relacions entre dos països limítrofs. Per exemple, un estat dels USA que està tocant a la frontera amb Canada, fa molts més intercanvis comercials amb ells que amb altres estats dels USA que estan físicament més lluny. És a dir, entre regions en que històricament s’ha estat connectat, si hi col·loques una frontera, no es veu afectat el comerç ja que les relacions s’han creat i no deixaran d’existir. La falacia de l’efecte frontera és que per a modelar-lo, la frontera entre els Canada i els USA hauria de tenir 3.000 km d’ample!!!.

La tendència d’exportació CAT-ESP no ha de ser permanent

En el cas de Catalunya, el 50% de les nostres exportacions es fan a Espanya. En si mateix, aquest fet és extraordinari, per l’efecte frontera. A més, cal tenir en consideració la influència de les infraestructures: la centralització actualment existent dóna lloc a que una bona part del tràfic de béns (tant intermedi com de consum) passin per Madrid. El que també està clar, si més no amb les darreres dades disponibles a les mans, l’increment d’exportacions de Catalunya cap a destins fora del territori espanyol fan preveure que la tendència d’exportació CAT-ESP no ha de ser permanent.

En cas d’independència… la caiguda del PIB Català seria del 1,5%

Per a arribar a aquesta afirmació, en Pol entra en donar-nos una sèrie de números i raons que són impossibles de reproduir però que podeu llegir integrament a l’article Dos més dos són 1000 escrit en col·laboració amb Jaume Ventura i que està disponible a la web del Col·lectiu Wilson.

Per anar acabant una sèrie de notes disperses a tomb dels efectes de la independència que van anar sortint durant el debat posterior:

• un empresari de Saragossa no deixarà de comprar a una empresa catalana. Fer-ho li demanaria costos e inversions extres en nous proveïdors,
• a nivell internacional, no té sentit considerar un escenari de boicot a empreses catalanes,
• considerar deslocalitzacions és un punt de vista anacrònic. Les actuals estratègies de verticalització de les multinacionals les aïllen del possible boicot,
• les inversions de les multinacionals són tant importants que abans de marxar és altament probable que canviïn els seus models

Alguna altra cosa vàrem dir, però això es quedarà a la sala del #trinxat amb Pol Antràs.